No aprenen: perden les eleccions per tractar els ciutadans com si fossin beneits, i encara hi tornen. Esperem que el saludable exercici de l'oposició els faci entendre que embullar la gent no surt a compte. Durant la campanya electoral, el Partit Popular va treure al carrer tota una sèrie de cartells electorals amb promeses programàtiques. Una d'aquestes tanques afirmava una cosa així com «reduirem les emissions de gasos hivernacle en un 30%». Si haguessin promès que farien assumir responsabilitats polítiques a tots els seus càrrecs implicats en casos de corrupció no hauria estat més creïble: el partit que vol gasoducte i cable, que ha multiplicat els quilòmetres d'autopistes i que s'ha oblidat del transport públic es posa a parlar de reducció de gasos hivernacle! Jaume Font és un recalcitrant practicant de la comptabilitat creativa pel que fa a les emissions de gasos hivernacle. La seva teoria més celebrada és aquella segons la qual l'arribada del cable elèctric suposarà la reducció de les nostres emissions, en el surrealista benentès que es tracta d'un consum energètic que, com que no procedeix de cap central ubicada aquí, no hem de comptabilitzar entre les nostres emissions. Aquesta setmana, ja com a conseller en funcions, hi ha tornat. Ha declarat que l'arribada del gasoducte permetrà superar els objectius de Kioto. No sé quines operacions aritmètiques ha fet, però és més fàcil de creure que la mare de Déu nom Joana que donar per bones aquestes previsions. Kioto fixa que l'any 2012 les emissions de gasos hivernacle han de ser, com a màxim, un 15% superiors als nivells de 1990. Ja hem superat el 60% d'increment, i continuam pujant. No s'entén com l'arribada del gas natural, per ella tota sola, pot fer possible un capgirament tan espectacular de les xifres, per molt gran que sigui el diferencial de netedat del gas natural respecte dels altres combustibles fòssils. Jaume Font també s'ha referit a l'augment del nombre dels passatgers d'autocars i de tren com a xifres indicadores de futures reduccions d'emissions de gasos hivernacle. Tanmateix, no és difícil entendre que l'augment dels usuaris del transport públic no contribuirà a cap reducció d'emissions contaminants si no va acompanyada d'un descens paral·lel en la utilització del cotxe privat. Cosa que, no cal dir-ho, la política de construcció d'autopistes del govern de Mabel Cabrer no ha afavorit, precisament. L'escalfament del planeta, que ha suposat per a Al Gore el premi Príncep d'Astúries i que centra les preocupacions del nou Secretari General de Nacions Unides, és, per als nostres governants en funcions, una altra matèria de publicitat política enganyosa. Una nota final, lligant l'anterior amb l'actualitat del moment. Durant la campanya alguns hem repetit que la política territorial i de transport no ha estat la del PP sinó la del PP-UM: les autopistes de Matas i Cabrer són les del Pla de Carreteres aprovat al Consell de Mallorca. Convé recordar-ho, ara que és època de pactes. És més que desitjable que no governi el PP, però també és imprescindible que l'alternativa no ho sigui només de governants sinó de continguts de l'acció de govern: la protecció del clima és una de les múltiples raons perquè sigui així.