Diumenge dematí. Museu Jueu. Allà veim la història del poble jueu a Alemanya, les persecucions, el nazisme, els crits silenciats, les tragèdies, el personatges jueus que passaran a la història, etc. Al museu hi ha dos arbres ficticis on hom pot fer escriure una dedicatòria, deixar un escrit de record... També hi ha un llibre de visites. Als tres espais, arbres i llibres, gent de tot el món escriu en diversos idiomes a favor de la pau, en pro de la llibertat, en contra de les persecucions dels pobles, en record de les víctimes. Dues notes escrites per visitants espanyols: lamentables, tristes, penoses, deplorables. Dos individus havien escrit: «Colegio de Arquitectos de Cuenca», «El Gus y el Lolo estuvieron aquí».
És a dir, mentre que la resta del món reflexiona sobre el fenomen jueu tot visitant una exposició, hi ha dos espanyolets que només se'ls ocorr escriure Colegio de Arquitectos de Cuenca i El Gus y el Lolo estuvieron aquí. Mira que han de ser curtangos i beneitarros. Això sí que és l'Espanya profunda i de pandereta. És trist que es projecti aquesta imatge, però per ventura és una imatge que sovinteja amb normalitat. Enhorabona, idò, al Gus i al Lolo. Sort que també hi ha espanyols normals, però es veu que el passat cap de setmana no els va abellir anar i escriure al Museu Jueu. I parlant d'espanyols i d'idiotes, aprofit per donar l'enhorabona a ETA per fer la campanya al Partit Popular. És evident que ETA s'estima més el PP al Govern que no el PSOE. Així ho han demostrat i així ho demostren. Com el Gus i el Lolo aquests, a part de terroristes, també són beneïts. O, per ventura, no ho són tant, de beneïts, i practiquen allò de contra Franco es vivia millor.
