Tant el PP com UM són forces que s'odien i es necessiten mútuament. El PP, molt més gran i poderós, mai no ha pogut amb la manera de fer esmunyedissa i hàbil d'UM. La reedició del seu pacte els seria molt rendible, amb quatre anys més que satisfarien els seus interessos comuns, no exempts de crisis; però que mai no farien trontollar l'acord. Aquesta és l'opció més lògica i viable. Però aquesta vegada el PP ha anat molt lluny: ha intentat esborrar del mapa UM, amb despeses gegantines i una màquina mediàtica ofegant, fet que deixà un ambient postelectoral entre ells de terra cremada. Això pot fer que UM replantegi les seves mires, més enllà del benefici immediat, i opti per un pacte amb el PSIB i el Bloc.
Amb el Pacte de Progrés, el PP perdé el Govern i els consells de Eivissa i Menorca. Però va conservar Palma i altres municipis importants, i a Madrid governava Aznar: això va ajudar a sostenir el PP balear. Però ara no tenen govern a Madrid, i allà el seu discurs ha perdut tota la moderació del govern Aznar. S'han perdut de nou els consells de Menorca, Eivissa i Formentera a més de majories absolutes a municipis importants (fins i tot a Palma), i en altres UM és clau per a decidir majories. Conclusió: el PP podria quedar amb unes quotes de poder mínimes des de 1983.
De rebot, els seus líders actuals quedarien eclipsats pels triomfadors d'aquestes eleccions: Carlos Delgado a Calvià, i Pere Rotger a Inca. Ambdós representen els extrems ideològics del partit: l'espanyolisme agressiu de Delgado, i el suau catalanisme de Rotger. Són carismàtics i de fort caràcter, i comandarien sengles corrents oposats per a refer el partit que accentuarien la seva crisi, i més si en les generals del 2008 en Rajoy no governa. Finalment, arran d'aquest procés, l'electorat més moderat del PP cercaria poc a poc aixopluc en UM, que ocuparia el seu espai fins a intercanviar les seves dimensions actuals. Aquesta segona opció és més beneficiosa per a UM a llarg termini, ja que poc a poc debilitaria l'etern rival en arrabassar-li el seu poder i accentuar les seves tensions internes fins que propiciàs que caigués.
Davant aquest abisme, el PP deu estar implorant e«perdó» d'UM i entregar el que sigui, intentant fer oblidar que varen bombardejar els uemites de manera brutal. I si ara el PP veu lleig que tothom s'uneixi contra ells, haurien de pensar com ha tractat la resta durant anys. Com ens deien de petits, «no facis a la resta allò que no voldries que et fessin a tu».
Manel Garcia. Palma
