Allò que alarmà els soviets fou saber que els nord-americans haurien desxifrat els codis dels seus míssils nuclears. El Pentàgon estaria en condicions de «comunicar-se» amb els coets russos i ordenar-los de tornar al seu punt de llançament. Les contradiccions del sistema comunista eren enormes, però s'enfonsà davant la possibilitat que les bombes atòmiques només explotassin a Rússia i a Europa.
L'estratega xinès Sun Tsè ja havia dit que «la informació és el preludi de la victòria». I efectivament, els americans no pegaren ni un tir per guanyar la guerra freda. Ahir com avui, qui coneix com actua l'enemic coneix com l'ha de derrotar. Per això és tan greu el fracàs del PP balear, que intentà la «mort civil» de Maria Antònia Munar i l'extermini del seu partit polític. La mala praxis dels populars en l'execució del seu objectiu és insòlita. Curiosament, i tres anys abans, Pedro J. Ramírez, un dels grans estrategues de la dreta espanyola, havia comès una errada similar quan envestí amb tanta prepotència com ignorància contra la gent del Lobby, a qui ha promocionat per tot arreu.
Ara només falta saber fins a quin punt haurà de purgar el PP el seu assassinat frustrat. Els analistes polítics intueixen que serà un càstig màxim. L'escriptor Bartomeu Mestre Balutxo tanca el seu llibre «La identitat reeixida» amb una cèlebre màxima llatina: Nemo me impune lascevit, és a dir, «Ningú que m'ataqui no se'n sortirà indemne», que indica el camí de la dignitat ferida. Però un càstig així obligaria el PP a mantenir en alt els estendards de la guerra que hem vist onejar els darrers mesos d'aquesta legislatura. És a dir, a mantenir les tècniques coercitives importades de Madrid i els grupúsculs ultradretans d'agitació anticatalanista.
