Falten tres setmanes perquè els caps de govern dels estats membres de la Unió Europea es reuneixin per debatre el futur de la Constitució europea. Tres setmanes no són res. De fet, són tan poc que alguns polítics europeus ja comencen a posar les cartes sobre la taula amb l'esperança que la publicitat que puguin captar ara els servirà per tenir més empenta quan comencin les reunions. El comissari europeu de Justícia, l'italià Franco Frattini, la setmana passada va dir que no consentirà que es dilueixi la proposta de constitució amb l'excusa de voler evitar refrendar a alguns països. Insistirà que s'aprovi la constitució més o menys com està, i que si no es fa així les conseqüències duraran molts anys i seran molt concrets. Sense anomenar-los, es referia al Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, que han dit que volen reduir sobretot alguns aspectes de la constitució, com les de justícia, interior i la carta de drets fonamentals, i que volen que tothom acordi un nou tractat molt més suau. Frattini ha vocalitzat el que deu ser la convicció de més de la meitat dels que es reuneixen el 21 i 22 de juny: si no s'aprova tota la constitució tal com està, o gairebé tal com està, la Unió Europea no tendrà altre camí que dividir-se en dos blocs, els que adopten el nou tractat i els que queden fora. Es crearà l'Europa a dues velocitats que tothom sempre ha dit no ens convé. Serà el fracàs de l'expansió de la UE cap a l'est, ja que aquesta haurà resultat en la divisió de la UE en dos blocs. I serà el fracàs d'aquesta Comissió a vendre aquesta nova etapa de la UE com calia. Però ben mirat l'Europa de les dues velocitats fa anys es va formant, i que es manifesta de forma més clara en la zona euro. Un poc més de la meitat dels estats membres fan servir la moneda comuna. S'afegiran uns quants més dels membres nous de l'Est, però llavors ja està. Ens trobarem que la mateixa divisió sobre política econòmica i política social de sempre. Ens trobarem amb les mateixes diferències en política exterior. Aquestes diferències no s'eliminaran ni en dues generacions. Potser ens hem de fer a la idea que la Constitució ha de ser el nou fonament d'una unió d'una quinzena d'estats, i prou.