Les crítiques expressades ahir a Madrid per la secretària d'Estat dels EUA, Condoleezza Rice, pel posicionament del Govern Zapatero envers Cuba, revelen un clar desconeixement de la política que està obligat a desenvolupar l'Executiu socialista cap a un Estat al qual està unit per tot tipus de lligams: culturals, històrics i econòmics. Rice no hauria d'oblidar que les estratègies de confrontació no són bones en el món actual, i l'Iraq és un claríssim exemple del fracàs de la política exterior nord-americana. El bloqueig de Cuba organitzat per Washington des de fa dècades no ha aconseguit acabar amb el règim de Castro i, a més, l'ha convertit en un mite de la resistència contra la prepotència ianqui, amb l'aparició de líders com Hugo Chaves a Veneçuela i Evo Morales a Bolívia. La posició de Zapatero és més intel·ligent: aposta per la transició pacífica a Cuba, sobretot quan es produeixi la mort de Fidel Castro. No s'ha d'oblidar, tampoc, que el Govern socialista està obligat a vetlar pels interessos dels seus empresaris, principalment turístics, que han apostat fortíssim per aquesta illa. En aquest sentit, els interessos balears són molt importants i bé es mereixen la sensibilitat de Zapatero i de la seva política exterior. Rice hauria d'entendre aquests factors abans d'acusar Moncloa de ser «condescendent amb un règim antidemocràtic». També els EUA, al llarg de la seva història, ho han estat moltes vegades quan els convenia. Maltractar Cuba és encendre la flama de la rebel·lia en molts altres indrets llationamericans.