Un dels aspectes fonamentals de la política mallorquina és el control de les corporacions locals, en tant que expressen les voluntats més properes dels ciutadans (solars inclosos) i per tant, és on, tot i les limitacions, es pot actuar més directament alhora de construir un projecte social i/o nacional. Sobretot quan es parteix d'una base més aviat escassa. Durant els anys noranta i principis del nostre segle, s'havia forjat a Mallorca una bona base de gent jove disposada a fer front als models tradicionals de clientelisme i ignorància. Ara, part d'aquesta generació ja no està interessada en res, perquè alguns es van preocupar més de la seva cadira i de si aquell em queia més bé que l'altre que per la gent. Passa sempre, i passa pertot. Ningú no va tenir cura d'aquesta generació. Tothom se la va passar per on li va convenir. I ara, les conseqüències són davant dels nostres nassos, celebracions a part.
Això vol ser una crida a les agrupacions «independents» d'electors que, incomprensiblement, han decidit que més enllà del seu municipi no els importa res. Deu ser que no van a la platja aquests. Una crida a una unitat més necessària que mai, i que darrere les sigles del Bloc haurien de preparar un futur i una base electoral compromesa i que cregui que encara hi ha alguna cosa més a fer que controlar la regidoria d'urbanisme municipal, que ja sabem que és molt rendible, però que per a la gent que paguem hipoteca no és més que una oficina receptora i/o emissora de promotors. Menys romanticisme, menys urbanisme, menys POUM, menys subsidiàries, menys «independents» i una mica més de compromís. Mallorca s'ho mereix. O no?
Tomeu Simó. Santa Maria del Camí.
