Intuir l'abisme

De la mateixa manera que hom podria identificar els articles que Gabriel Florit publica setmanalment en aquest diari sense llegir el nom i veure la foto que l'identifiquen, també trobam en la poesia de l'autor de Sineu els trets que permetrien saber que llegim els seus poemes sense necessitat de passar els ulls per la portada aclaridora, tant del títol com de l'autoria, de qualsevol dels seus llibres. L'últim treball poètic de Gabriel Florit -El salt de l'ànge (El Gall Editor, 2007)- continua incidint en els temes que sempre ha conreat (a saber: la denúncia més o menys irada de les malvestats que assoten la condició humana, el reflex constant d'una identitat col·lectiva que es va ensorrant dia rere dia, la defensa enardida de la nostra llengua i la nostra cultura, els motius singulars i concrets del seu poble de naixença...), a més de deixar ben palès en diferents poemes el fet inherent a l'home de la caducitat del temps i la fragilitat de l'existència. El poema que dóna títol al recull n'és un bon exemple: «Si tu te'n vas un dia, / si trobes convenient fer el Viatge / en horari diferent al meu, / altra cadència d'ona, / massa d'hora (tu, que sempre arribes tard)». Deia abans que l'escriptura de Gabriel Florit, tant la prosa com la lírica, és fàcilment recognoscible, sobretot per tres aspectes: l'ús d'un lèxic que el predomini de la llengua estàndard va relegant a les golfes de l'oblit (així podem trobar mots i expressions com ara pellucar, arrambar-se, a lloure, fortor, caponada de gall, pallús borrer, tanyades, mala jeia, etc.), una musculatura sintàctica flexible, ferrenya i resistent que permet la particularitat d'una veu farcida de girs col·loquials i expressions dialectals que impregnen els versos, la reflexió entre crítica i irònica de l'analista que escruta i intenta comprendre algunes qüestions que afecten la rara natura de la nostra espècie. Així, doncs, El salt de l'ànge suposa un compendi de les quimeres de l'home que veu apropar-se el buit definitiu, l'abisme del no-res. Encara, però, resta la llum dels dies i l'assossec dels versos.