El programa de l'Índia

En quatre anys la demanda per a instal·lacions que converteixin l'energia solar en electricitat s'han multiplicat per 13 a l'Índia. La culpa ha estat en bona part del Programa pel Medi Ambient de les Nacions Unides, que el 2003 va posar en peu un sistema d'incentius per ajudar famílies i petits comerços a fer la seva primera inversió en energies alternatives. En molts casos la compra d'un sistema d'energia solar ha estat la major inversió en salut, educació i el seu negoci que aquests indis mai han fet. Les Nacions Unides subvenciona unitats que poden fer funcionar fins a quatre llums o aparells elèctrics, i en moltes cases, cent mil de moment, segons l'ONU, han pogut substituir un llum d'oli xerec que feia fum tòxic i era un perill d'incendi, per bombetes de baix consum que fins i tot faciliten els estudis de molts nins. Segons el programa de l'ONU, la major barrera per a l'adopció de les noves tecnologies com la solar és econòmic: comprar un sistema solar tan senzill com aquest requereix la inversió de l'equivalent de vint anys de factures de llum per a un indi. Sembla molt, però són uns 300 dòlars, la qual cosa indica que amb una mica d'ajuda les economies més pobres podrien prendre un camí distint al nostre, menys esclau dels hidrocarburs. El programa de l'ONU ara s'estendrà a la Xina, Indonèsia, Egipte, Mèxic, Ghana, Marroc i Algèria. Nosaltres ens ho haurem de subvencionar nosaltres mateixos.