nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

La «Benedicció dels Fruits»

Avui a migdia, seguint un rite probablement arcaic, des del Puig de Randa, es farà la benedicció dels fruits, tot just en l'estació que la vegetació expressa els desitjos de produir i d'oferir-se. Es tracta, molt possiblement, d'un ritual que té l'origen en les religions naturals i en el cultes practicats pels mallorquins des de l'època talaiòtica fins a l'actualitat. Mallorca identificava el seu futur més immediat en l'anyada i per això creia profundament en la necessitat de calmar les forces de la naturalesa i requerir la bondat de la divinitat, amb el benentès que aquesta volia el bé de l'home i la seva subsistència. En la mesura que Mallorca deixà de ser una societat dependent del sector primari, aquests rituals ens poden semblar obsolets o anacrònics, però per ventura no és així. Arran del procés de terciarització de la nostra economia, hem sabut reforçar i redefinir els rites de fecunditat que contenen els foguerons de Sant Honorat, Sant Antoni i Sant Sebastià. De la mateixa manera, per ventura és menester també un replantejament de tot allò que està relacionat amb el producte final, amb els fruits, de la terra i de tot allò que treballam en la roda del temps, en el calendari que marca el ritme de la nostra producció actual, seguint la terminologia emprada per l'antropòleg Damià Duran. La benedicció per ventura és això tan rellevant. Fa referència als continguts espirituals, als valors i a l'essència dels fruits que donam entre tots, i demanam especialment que siguin condrets, que alimentin aquelles necessitats que tenim com a país i que reforcin aquells trets identitaris que ens permeten continuar vius. Trets i referents que arrelen en el món indígena prehistòric i que han estat condimentats per totes les cultures que han passat per aquesta terra i l'han enriquida amb espècies diverses. El cristianisme del passat, i molt més l'actual, només tenen sentit des del reconeixement a les creences i religions del passat; des de la capacitat de convivència amb les conviccions actuals i com a referent de convivència amb capacitat per tenir posada la mirada més enllà de la circumstància. Durant milers d'anys es beneïren els camps, empesos per la necessitat de preservar la població de la misèria sempre amenaçant. Avui, és menester beneir tots els camps de producció, perquè patim altres misèries i altres limitacions. Allò més difícil, tanmateix, és esser-ne conscients, d'aquestes misèries humanes i de l'amenaça mediambiental.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.