Avui, dijous 26 d'Abril de 2007, he assistit a la Jornada sobre Discapacitat i Treball organitzada per la Conselleria de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears. La jornada ha transcorregut pràcticament totalment en castellà, excepció feta de les primeres paraules d'alguna de les persones ponents, que han tingut la consideració de saludar-nos en català. Una d'aquestes ponents ens ha donat l'explicació de per què continuava en castellà: així els ho havia pautat l'organitzadora ja que hi havia algunes persones que havien vengut de fora de Mallorca.
Al final de la Jornada li he demanat quantes persones havien vengut de fora; m'ha respost: «dues». «No podíeu haver posat una persona que traduís?», he demanat innocentment. «Un traductor per dues persones?!» ha exclamat la moderadora de la taula, de la Conselleria de Trebali Formació deGovern de les Illes Balears. «Un traductor perquè les 100 persones restants no hàgim d'estar parlant en una llengua que no és la nostra», li he respost. «Per respecte als que vénen...», m'ha començat, despectiva, com si volgués donar-me una lliçó d'educació. «Per respecte a tots nosaltres i a la nostra cultura podríeu procurar usar el català, i no el castellà que voleu imposar».
No sé si és pitjor el fet en si o la reacció d'aquesta persona. No tan sols no se li havia ocorregut demanar a l'audiència i a les persones que havien d'intervenir si ens anava bé no fer la jornada en la nostra llengua, no només s'ha permès fer que canviés d'idioma una ponent que duia una estona parlant-nos en català sense que ningú digués que no l'entenia (tal vegada les dues persones que venien de fora de Mallorca no eren presents a la sala en aquell moment, o tal vegada entenien el català), a més a més pretenia donar lliçons d'educació a una persona que simplement li plantejava una solució fàcil al possible problema de les persones que no entenen el català: qualque persona pot traduir simultàniament. Els doblers públics que s'han gastat a comprar un regal per a cada ponent, els del berenar que ens han ofert,... i els que facin falta, podien haver-se dedicat a pagar una persona que faci traducció simultània. De fet, tenint en compte les característiques de la nostra comunitat (quantitat de persones immigrants), i l'interès que suposadament té el Govern de les Illes Balears de defensar i promoure l'ús habitual de la llengua pròpia de la nostra comunitat, seria convenient que la Conselleria de Treball i Formació tingués en plantilla personal qualificat per fer traducció simultània sempre que faci falta. Si cada vegada que hi ha alguna persona que no parla català ens obliguen a expressar-nos a tota la resta en castellà... quan podrem expressar-nos en la nostra llengua? I com aprendran català les persones que vénen a viure aquí si mai l'escolten?
Mitjans tècnics no en falten: hem gaudit de dues pantalles a la sala on vèiem la informació visual que cada ponent havia preparat, cadascun d'aquests disposava d'un ordinador, des de les altres illes seguien la jornada per internet... I no hi ha mitjans perquè ens permetin expressar-nos en la nostra llengua mentre les persones que ho necessitin disposen d'auriculars a través dels quals puguin seguir la conversa? No és tan complicat. Hi ha voluntat política de permetre que el català sigui la llengua habitual als actes públics?
Maria Lluïsa Mayrata. Palma.
