Una vegada més la memòria històrica només és un conjunt de paraules per mullar paper i omplir-se la boca de bons propòsits. Les lleis del Govern Zapatero en aquesta matèria han quedat en no res, i mentrestant el Partit Popular continua dient barbaritats com que exigir la recuperació i rehabilitació d'aquesta memòria és acabar amb l'esperit de la transició. Si el que volen dir és que és acabar amb la impunitat -ni que sigui a la memòria- d'alguns dels seus simpatitzants, votants i militants, d'acord. La desgràcia de la transició és que aquí s'ha hagut d'esperar que Franco morís i en altres països als seus dictadors se'ls ha jutjat. La desgràcia és que aquí alguns militants del règim estan ben presents a les llistes electorals de determinats partits, essencialment el PP i Convergència i Unió -en aquest cas tampoc no estan tan allunyats, com quan comparteixen escriptora mediàtica per fer campanya electoral-, i la desgràcia és que alguns dels seus pitjors mèrits encara perduren, i si no basta mirar com està la nostra vida judicial (en això ha millorat i avui dia alguns corruptes passen pel banquet dels acusats).
Al mig de tot aquest panorama, hi ha coses que es fan bé. Moltes de vegades depenen de la iniciativa de persones privades, d'associacions i entitats que estan posant per damunt de tot la memòria i el coneixement. El passat dissabte, a Jesús, un raval de Tortosa, l'associació de veïns en va donar una bona mostra amb el càlid homenatge que va retre a Joan Cid i Mulet, un dels intel·lectuals jesusencs més il·lustres. L'associació de veïns dóna el nom d'aquest creador als seus premis literaris des de fa vint-i-tres edicions, però enguany varen tirar la casa per la finestra per commemorar el centenari del seu naixement. Un dels actes més emotius va ser la conferència del professor Subirats Pinyana, que ens va mostrar alguns dels aspectes de Cid i Mulet amb una humanitat i amenitat que molts de comunicadors voldrien.
En Joan Cid i Mulet va ser polític i novel·lista, però sobretot es va començar a fer com a intel·lectual exercint la feina de periodista en una època on a Tortosa es publicaven fins a set rotatius. Gràcies a la seva tasca durant la Guerra Civil -quan fou regidor de Tortosa i militar de la República- es va poder salvar un notable patrimoni de la vila gràcies als seus esforços personals. Es va haver d'exiliar a Mèxic i només va tornar a Catalunya ja cadàver per descansar a Jesús. Va ser novel·lista, poeta, historiador i periodista, però sobretot va ser una víctima de la Guerra Civil. Podríem dir el nom de moltes persones a les quals no se li fan reconeixements, és cert, però també és cert que persones com Cid i Mulet i la seva rehabilitació social esdevenen un símbol, precisament allò que no s'ha aconseguit amb aquesta llei del tot descafeïnada de la recuperació de la memòria històrica.
Allò que encoratja és veure que hi ha entitats com aquesta associació de veïns que no renuncien a saber la veritat, a recuperar la memòria, allò que alguns volen que oblidem. Si no ens recordem de com eren les nostres cales verges abans d'aquest mur de ciment, no podrem criticar les actuacions urbanístiques, si no ens recordem de la República i de l'extraordinari desenvolupament que va suposar per aquest país, no en podrem demanar la memòria. Idò que voleu que vos digui, no estam disposats a cometre la indignitat d'oblidar. I manco per decret llei.
