En política resulta determinant dominar l'agenda. Dominar l'agenda significa establir quins temes són debatuts i tractats, i establir quins temes no són ni debatuts ni tractats. Dominar l'agenda és com liderar la campanya, ja que qui marca l'agenda està duent l'aigua al seu molí, està aconseguint definir els continguts de la confrontació. Es diu que el president Matas es pot haver equivocat amb la incorporació de na Janer. No ho sé. El que si sé, és que fa deu dies que en lloc de xerrar d'Andratx, de model territorial o de reculada lingüística es parla d'una persona que és una gota d'aigua que ni tan sols pot marcar una tendència de canvi dins la ideologia del principal partit de les Illes Balears. El protagonisme de la qüestió ha arribat a tal grau de presència que fins i tot alguns s'han dedicat a fer complicades anàlisis sobre si darrere això no hi havia una maniobra de fons, si hi ha un retorn a l'autoctonisme i la peculiaritat d'aquell moviment anomenat canyellisme. Només el plantejament demostra l'èxit de la maniobra de distracció posada en marxa. D'ençà de l'assumpció de la direcció d'en Matas les coses han canviat molt dins el món popular. Primer de tot, ha canviat perquè en àmbit estatal ja no és un partit a la deriva i amb una direcció feble, és un partit amb un línia clara, potser equivocada, però clara i nítida. Aquesta línia, molt fonamentada en un centralisme molt militant, és incompatible amb una espècie de regnes de taifes on la sucursal del partit a cada territori faci un poc el més li convingui. La capacitat d'influència de determinats mitjans ben situats en la franja ultra confirma la incompatibilitat. En segon lloc, les coses han canviat en el món popular perquè s'ha imposat el dirigisme, el control, la intervenció; en temps d'en Canyelles el que dominava era el contrari, la llibertat, el menfotisme, el campi qui pugui. Certament que aquest canvi es cobreix amb una retòrica liberal que pot dificultar veure el gir de cent vuitanta graus, tanmateix el canvi em sembla innegable. El PP balear ha evolucionat i aquesta evolució ha consistit a accentuar el seu espanyolisme i a accentuar el seu dirigisme. Aquesta accentuació a més té difícil tornada endarrere perquè suposaria un enfrontament amb la seu central, rompre lligams amb els suports mediàtics d'aquí, i baratar la manera de fer política, el tarannà, dels dirigents actuals. Pretendre que l'arribada de na Janer és un començament d'un procés per refer el camí, és perdre les proporcions de les coses. Na Janer és un cop d'efecte publicitari; no és una tendència de fons perquè fos una tendència de fons l'operació s'hauria d'envoltar d'altres elements que li donassin consistència. Hi ha una voluntat al PP de canviar la llengua en què s'emeten les pel·lícules a IB3? Evidentment que no. En Matas deixarà de conrear aquest cercle d'amistats madrilenyes amb negocis per aquestes contrades? Evidentment que no. Hi ha haurà un acte de contrició sobre les corrupcions i altres pràctiques poc presentables? Evidentment que no, al contrari s'atreveixen a parlar de regeneració moral, quina barra! El problema és que els conservadors tenen l'habilitat de posar en circulació cortines de fum que amaguen les tendències de fons. Les seves cortines de fum funcionen en la mesura que dominen l'agenda i marquen els termes del debat públic. L'objectiu seria que les cortines de fum no ens enlluernassin. Algú té un problema greu de corrupció, algú té un model territorial i econòmic insostenible i que és pa per avui i fam per demà, algú menysprea la identitat pròpia i col·labora amb la despersonalització, algú ens pretén fer creure que protegeix el medi ambient sense posar cap restricció urbanística (la quadratura del cercle), aquestes són les qüestions que haurien de dominar l'agenda i no les motos que diàriament ens intenten vendre.