L'historiador, filòleg i economista santanyiner Cristòfol Miquel Sbert ha publicat un petit però molt complet compendi de la Història del cinema a les Illes Balears dins la col·lecció Quaderns d'Història Contemporània de l'Editorial Documenta Balear. Un tant aclaparats per l'allau de les noves tecnologies i per un procés de globalització força desordenat, és ben necessari disposar de fites, com la que ens aporta aquest llibre, per tal de situar el nostre present des d'una perspectiva històrica i valorar l'aportació de la nostra terra al setè art. Tampoc no està de més reivindicar, com va fer Sbert en la sòbria presentació del llibre que es va fer en el Centre de Cultura de sa Nostra, la conveniència d'incorporar al sistema educatiu alguna assignatura que expliqui als joves el llenguatge audiovisual i faciliti la valoració dels clàssics del cinema. És molt positiu que es coneguin Llull i Cervantes, però també caldria saber qui foren Josep Trullol i Federico Fellini, per posar-ne alguns exemples. En aquest sentit, algunes cadenes minoritàries, el Punt 2 i La 2, fan una gran tasca de difusió del millor cinema clàssic, i encara és més extraordinària la feina que desenvolupa l'esmentat Centre de Cultura de Sa Nostra. En canvi, s'ha de lamentar la inexistència d'una autèntica Filmoteca Balear dependent del poder autonòmic que programés diàriament els grans autors del cinema com fa la Filmoteca de Catalunya. Ens causa enveja i vergonya veure que a la sala Aquitània de Barcelona, aquesta institució oferia, el mateix dia, (en concret el passat 11 d'abril) i a tall d'exemple, tres pel·lícules d'autors tan notables i diferents com Satyajit Ray, Luis Buñuel i Louis Malle. Lamentablement, el menyspreu d'IB3 cap al cinema clàssic és absolut i el seu rebuig a les produccions catalanes i balears, així com al cinema en llengua catalana, voreja el racisme pur i dur.

Del llibre de Miquel Sbert en destacaríem el seu caràcter de compendi, en què hi podem trobar des de les filmacions fetes a les Illes Balears per illencs a les pel·lícules rodades a Mallorca o Eivissa, sobretot per companyies estrangeres, passant per l'evolució de l'interessant món de l'exhibició. No podríem deixar d'evocar amb una certa nostàlgia la gran crisi de les sales de cinema dels anys setanta i vuitanta, quan tancaren 121 sales (el 65,5% de les existents). A partir dels anys noranta, es produeix una concentració creixent de les pantalles en multicines ubicats en centres d'oci. Amb alguna excepció, predomina un cinema molt comercial i els mateixos títols s'ofereixen en gairebé tots els multicines, fet que dificulta l'exhibició dels films més compromesos o de cinematografies minoritàries. D'altra banda, en paraules del mateix Sbert, «hi ha hagut un canvi radical al pati de butaques: s'ha passat d'un públic heterogeni a una concurrència majoritàriament urbana, juvenil o adulta-jove més instruïda i coneixedora del producte». Així mateix, constata la decadència de les macropantalles i l'auge de les pantalles cada vegada més reduïdes, més domèstiques, més impersonals. Així, hem passat del vídeo al dvd i a la pantalla de l'ordinador, que permet accedir a una quantitat ingent de material fílmic, fet impensable fins fa molt poc.

Aquesta obra es complementa amb una acurada selecció d'imatges, un apèndix format per documents escrits i una útil cronologia que fa referència tant a l'evolució mundial com a les Illes Balears. En definitiva es tracta d'una obra bàsica per iniciar-se en la història del cinema. Per una informació més àmplia i profusa es pot acudir, del mateix autor, al seu extens llibre El cinema a les Balears des del 1896 (Documenta Balear, 2001); i per a una visió global del cinema a Catalunya és imprescindible eDiccionari del cinema a Catalunya (Enciclopèdia Catalana, 2005), que inclou un assaig de Miquel Porter i Moix sobre la història del cinema a la Catalunya estricta.