La setmana dels fitxatges -els polítics, és clar- semblava que havia acabat, però Maria Antònia Munar i Unió Mallorquina ens sorprengueren amb l'alineació de Mateu Crespí a la seva llista. Respect escrupolosament les decisions de la gent que decideix anar a les llistes d'un o altre partit polític, però la coherència és un tresor que convé guardar. Segurament tots som incoherents en algun moment de la nostra vida i, conscients d'aquest fet, hem d'intentar caure el menor nombre de vegades possibles en l'error. Mateu Crespí fa uns mesos era el candidat del PSM a la presidència del Govern de les Illes Balears. Ho va deixar. Va fundar Entesa i n'és -o n'era- membre de l'executiva. En Mateu, com altres companys, abandonaren el PSM perquè no creien que fos convenient que el PSM desaparegués -aquest és l'anunci que es va fer dins aquell Congrés- per formar un nou ens polític, el Bloc. Fins i tot, en aquell Congrés es va atacar personalment Crespí. Tot un seguit de persones només tenien ganes d'un cert revengisme després d'haver perdut les primàries. En aquest sentit, record el trist paper d'un gran diputat, Pere Sampol, quan va començar a treure retalls de diaris, que havia col·leccionat prèviament -això demostrava que la jugada la tenia preparada de feia temps-, per tal de retreure públicament al seu cap de llista, Crespí, allò que havia fet malament durant la pre-precampanya. Tot això generà que Mateu Crespí partís. Es pot entendre que era una decisió meditada perquè creia en un projecte que en aquell moment deixava d'existir. Es pot entendre que, tot i que les maneres foren molt desafortunades, ho feia per coherència. Mesos més tard s'organitza Entesa i aquí comença la meva sensació de no entendre res. De manera immediata Entesa comença a arribar a acords preelectorals amb UM, PSOE, ERC i altres forces. És a dir, els que havien deixat el PSM perquè no estaven d'acord amb un acord preelectoral amb EU -tot i que en el Congrés es va aprovar formar un nou ens polític-, fan acords preelectorals amb UM, PSOE, etc. Mal d'entendre. De tota manera, podem admetre aquest fet si consideram que molts dels pactes que es fan a la part forana responen a persones, a la idiosincràsia pròpia de cada municipi, etc. Després comença la història del Tercer Espai que ja veurem com acaba o on acaba. I, finalment, veim que qui era cap de llista del PSM al Parlament, Mateu Crespí, va al sisè lloc de la llista d'UM. Al sisè!, ni tan sols a un lloc de sortida. Però és que, a més, Crespí milità i és membre de l'executiva d'un altre partit, Entesa. És la primera vegada que veig que un dirigent d'un partit se'n va a les llistes d'un altre partit sense que prèviament hi hagi hagut un acord entre ambdues formacions. En definitiva, una mar d'incoherències. I de veres que em sap greu. Em sap greu perquè quan has parlat bé d'una persona i l'has defensada arreu et sap greu que cometi aquests errors que no fan més que donar la raó als que el criticaven. Estic content per UM i per en Mateu, si ells ho estan, però pens que mai s'ha de perdre l'ordre i la mica de coherència. Un servidor ha estat molt criticat. Els gurus varen pronosticar que aniria a llistes i, tot i les ofertes d'alguns partits, la coherència, el cansament i la decisió que la meva vida segueixi un altre camí han fet que avui no vagi a cap llista. No tendria sentit i els «meus amics», que bàsicament són els mateixos que abans de deixar el PSM, no ho entendrien. Quans has estat tants d'anys defensant un projecte pots valorar elements d'aquell projecte que hi ha a altres partits, però no vas pegant tombs, perquè no és bo ni per a tu ni per al partit que t'intenta fitxar. És evident que dins UM -sobretot dins una UM que, encara que pacti amb el PP, no doni el seu vistiplau a segons quins projectes nocius per a Mallorca-, un nacionalista es pot sentir més o manco còmode. Però en tan poc temps una persona que ha estat cap de llista d'un partit no pot botar (amb b) a un altre partit. I el Mallorca-Nàstic, 1-0. I quasi ja estam salvats -futbolísticament, és clar. Sobre l'altra salvació haurem d'esperar un parell de setmanes, però allò que havia de ser un passejada triomfal de Jaume Matas sembla que no serà. Si la resta de partits comencen a fer campanya de veritat, no crec que ni Matas, ni Cirer, ni Estaràs ho tenguin gens fàcil. De tota manera, l'experiència ens diu que el Partit Popular és una màquina electoral i de campanya. En saben, tenen estructura, tenen doblers i tenen suport social. Veurem si hi ha golejada...