Josep R. Llobera, professor d'Antropologia de l'University College de Londres i de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, escriu en el llibre El dios de la modernidad (Anagrama, 1994), on analitza el naixement del nacionalisme a Europa Occidental, que «una pròspera societat civil sembla ser una condició prèvia de l'èxit dels moviments nacionalistes». Ara, el Centre de Desenvolupament, Conceptes i Doctrina (DCDC) del ministeri de Defensa del Regne Unit acaba de publicar un informe d'estratègies 2007-2035 -«els grans temes de futur»- que ajudarà a dissenyar les operacions de les forces armades britàniques. Una d'aquestes claus de futur és a la disminució de la lleialtat als Estats a favor de la identitat cultural, que sobreviurà en funció de la seva utilitat. A Formentera, gent compromesa en la reivindicació de la seva identitat des dels vessants culturals i mediambientals no n'ha faltat, però això no havia tingut mai una traducció política més enllà de la implicació de gent compromesa en el projecte de la COP i amb la categoria d'independents. Des de la mort d'aquella agrupació, a l'illa han tingut lloc fets transcendentals, en aquest sentit: d'una banda, s'ha revitalitzat una de les associacions de més gruix històric, com és l'OCB. De l'altra, ha nascut Gent per Formentera, un partit polític plural que entre d'altres sensibilitats de l'esquerra, també recull la dels sectors més compromesos amb la lluita pel medi i per la identitat. L'únic debat preelectoral que ha tingut lloc a l'illa l'ha organitzat l'OCB (molt activa en aquesta nova fase) i el GEN-GOB ha promogut la coedició del llibre «Formentera en les teues mans», en què seixanta persones qualificades opinen sobre temes de futur claus per a l'illa. A Formentera, algú actua, es pensa a si mateix: treballa per la seva identitat. És a dir, treballa per la prosperitat de tots.
joanmariUhotmail.com
