La setmana que ve la Unió Europea presentarà la seva estratègia per a les indústries de l'espai a Europa. El punt principal del document, segons versions que circulen per la capital europea, és que cal invertir-hi més doblers per no acabar darrers en la carrera espacial que ara comença darrera Brasil, l'Índia i la Xina i Estats Units. No són totes les indústries que tenen el privilegi de tanta atenció oficial, cosa que demostra fins a quin punt els laboratoris que fabriquen satèl·lits i les empreses que dissenyen coets depenen de la bossa pública. Però la presentació de Brussel·les serà ben arribat per molts, des d'empreses de telefonia mòbil fins a fabricants de cotxes, per l'impuls que se suposa donarà al sector i de rebot a tota la resta de l'economia. Es calcula que cada lloc de feina creat dins la indústria de l'espai resulta en 90 llocs de feina nous a altres indústries, que es beneficien de les tecnologies i els serveis que se'n deriven. El risc que correm, segons la Comissió Europea, és d'esdevenir insignificants en tot allò que es dedicarà a la propera passa en l'exploració del sistema solar. Mentre hem fet molta feina en la creació de xarxes de satèl·lits i en el seu llançament, i malgrat el progrés d'algunes dels aparells que hem enviat més enllà, patim del problema de sempre: les empreses nacionals i els governs de cada estat estan més interessats en el repartiment escrupulós dels beneficis, fins al punt que la feina encomanada en cada projecte espacial ha de ser proporcional als doblers que cada estat dedica a l'agència espacial europea, en detriment de la feina en conjunt i el progrés dels coneixements. Però està molt clar que res no canviarà fins que els governs nacionals assumeixin que els beneficiarà més un control centralitzat sobre les inversions en la tecnologia espacial que no aquesta baralla contínua per posar-se medalletes. Això potser el document més la Unió Europea només ho dirà entre línies.