muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

El teatre

La història es repeteix.
Amb data de 14 de març de 1852 el governador de la Província comunicà a la Junta de Beneficència l'ordre de tancament del teatre perquè no reunia les condicions de seguretat necessàries. L'enderrocament va començar el 3 de febrer de 1853. Les obres del nou edifici s'encarregaren a l'arquitecte Antoni Sureda Villalonga, començaren el mes d'octubre de 1854 i duraren quasi quatre anys (la història es continua repetint). Mentrestant, el substitut del Principal fou el teatre deCírculo Mallorquín, que aprofità molt de material del teatre enderrocat. El nou teatre va ser batejat amb el nom de Teatre de la Princesa (ui!, la història quasi es repeteix), en honor de la princesa Isabel Lluïsa, futura reina Isabel II. Va poder comptar amb un escenari molt més ampli (la història es repeteix) després d'adquirir un carreró sense sortida que hi havia darrere l'antic teatre i una casa contigua. La síquia d'en Baster que passava just per davall el teatre antic fou desviada (la història és més dura: ara el Govern es «carregaria» la Síquia) per donar solidesa als nous fonaments que arribaven a 80 peus de profunditat.

I divendres, el nou Teatre Principal obrirà les seves portes. Sens dubte, és un motiu d'alegria. I com que no volem perdre aquesta alegria avui no parlarem de gestió del nou equipament, de programació, de criteris (si n'hi ha), de funció del teatre, de política teatral, de suport al teatre en castellà, etc. Ja tornam tenir el Principal. Ara el més important serà saber què en fem i quin serà el seu futur. Teatres com els de Manacor, sa Màniga, Alcúdia, Lloseta o Artà poden ser una mostra d'una feina ben feta. Esperem que en el nou Teatre una fastuosa inauguració sigui la presentació d'una no menys fastuosa programació.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.