La misèria del país es llegeix en les propostes de la majoria dels seus polítics per a la pròxima legislatura, per al futur en general. Hi ha, en els seus plantejaments, tan pocs indicis d'una concepció global de la ciutat, de l'illa, de la comunitat, que les propostes concretes ballen sense to ni so en un petit univers ingràvid i virtual. Com han pensat Mallorca, com han pensat Palma o les Balears, no ho sabem, perquè per enlloc no apareix adequadament cartografiada una idea del que ha de ser el país. Sabem que hi ha autopistes perquè cada dia hi ha més cotxes i autocars i camions, sabem que per fer-les ha vengut més gent, una part de la qual s'ha quedat aquí i necessita sostre on viure, i cotxes, més cotxes que embossen les entrades i les sortides de Palma, haurem d'afegir un carril, més places hospitalàries, més escoles, més obra pública i privada: i més renou, més contaminació, més sobreexplotació dels recursos: hauran de venir més turistes per poder pagar tot això. Haurem d'ampliar l'aeroport. I tira. Entre tots els nostres governants no hi ha manera que algú parli de sostre poblacional, de sostenibilitat, de diversificació de l'economia. En termes de la capital de l'illa, els ciutadans hem de reconèixer que hem entregat el comandament a persones de gust escàs, una mena de degeneració del gust llevantí, que han deixat un centre de la ciutat postís i puntualment esperpèntic. Servidor voldria contribuir al pensament sobre la ciutat ajudant a difondre entre la nostra gent unes paraules de Jean Nouvel, que de vegades xerra millor que no projecta. Ara ha de fer aquesta barrabassada -icona de la fi d'una època- que és el Louvre d'Abu Dabi, que més que expandir la cultura sonarà en la història com les trompetes de l'Apocalipsi. Ha dit, però, unes paraules que, almenys a un servidor, m'han induït a fer-ne la transpolació a aquesta Palma, tan maltractada per gent sense memòria històrica de la ciutat. Diu Nouvel que allò que s'intenta aixecar a Abu Dabi és «el plaer de tornar que tenen moltes ciutats europees» (El país). Quina gent que conegui ara Palma hi descobrirà el plaer de tornar-hi? Però aquest seria un bon argument, el segon tal vegada en l'ordre d'arguments per fer la feina municipal: el primer, que la gent del país ens reconciliem amb Palma, que s'hi curin a poc a poc les ferides que durant tres legislatures fan que la ciutat sagni de tanta vulgaritat, incomoditat, renou i brutor, de tantes agressions a la memòria. I, com a segon argument, pensar a fer de Palma un lloc on els visitants sentin la necessitat, el plaer de tornar-hi. És clar que tot plegat requeriria una quantitat considerable d'explosius i algunes declaracions de persona non grata. I temps, perquè no s'ha de pretendre que amb presses es pugui arreglar allò que es va espenyar amb presses.

Però si sabem quina ciutat volem, no hi ha temps perdut. Tal vegada nosaltres mateixos, els ciutadans, podríem arribar a sentir el plaer de tornar a la ciutat en la qual ara ens sentim tan estranys.