El vot dels immigrats

Tradicionalment els dirigents polítics de tots els partits d'esquerra i nacionalistes, com també els seus entorns, consideraven que els immigrants estrangers no voten, i que els interiors, els espanyols, poqueta cosa. I que, per tant, no calia fer res en aquests àmbits. De sobte, però, el potencial vot dels immigrants preocupa. A tothom. Per què? Doncs perquè han copsat que el PP s'hi ocupa, i no només preocupa, des de fa molt de temps. De fet, des del començament d'aquesta legislatura ara finalitzada i, sobretot, a partir de la creació de la conselleria de Immigració, l'octubre de 2005. És una batalla, la d'intentar xuclar aquest tipus de vot, a la qual només competeixen PP i UM, perquè, la veritat, és que el PSOE poc hi fa -tot i que últimament pareix reaccionar una mica, sota l'aixopluc de la maquinària nacional del govern Zapatero- i el Bloc poc o res hi pot fer, el pobre. I dels dos que hi fan feina, UM té la dificultat òbvia de penetració -més enllà de casos particulars diguem-ne d'interès compartit- en un àmbit hostil a tot el que sigui nacionalisme, encara que se tracti d'un nacionalisme «moderat i modern» com diu el portaveu del PP Miquel Ramis que és UM. És el PP qui més recursos hi dedica, més s'hi ocupa i més rèdit espera obtenir-ne. La seva feina s'adreça a posar en valor d'urnes els electors immigrats dels tres tipus. Un, l'espanyol, a través del continu -entre d'altres estratègies- cant al bilingüisme entès com ho fan els conservadors: que cadascú parli el que vulgui però no que tothom hagi de saber els dos idiomes -i, per cert, que els dirigents del PSOE han descobert en aquesta campanya que parlant en castellà la gent els entén més i, fins i tot, els ho agraeixen: en fi, mai és tard per saber on se viu. Dos, els dels residents de la Unió Europea i Noruega que s'han inscrit al cens municipal: d'aquí, per exemple, els dinars i sopars del batlle de Calvià amb aquests veïnats. I tres, i finalment, el dels immigrats nacionalitzats d'altres països, sobretot els llatinoamericans i encara més concretament els argentins. La conselleria d'Immigració és una peça clau de l'estratègia conservadora, especialment en els casos primer i tercer perquè en el segon els qui hi treballen més són els ajuntaments, per òbvies raons. Realment ho paga, fer tants d'esforços? De quants vots potencials estam parlant?