muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín:

No hi ha on mirar

Estació de tren de l'aeroport de Gatwick a les quatre de l'horabaixa del diumenge de Pasqua. Un empleat fa neta l'andana amb un raspall dur, aigua i sabó. Una escena habitual en un Londres amb carrers i wàters públics nets i amb uns parcs, a més de pulcres, verds i acollidors. Però els que no tenim la sort de viure en una Ciutat, ni en una Illa, pensada per al gaudir dels seus habitants, ens sorprèn enormement quan viatjam a l'estranger i comprovam, in situ, un altre model de Ciutat. Passejant per qualsevol parc de Londres et vénen al cap les nostres oportunitats perdudes: un projecte de falca verda, és a dir el pulmó de Ciutat, convertit en una esplanada de ciment o l'enèsim Parc de ses Estacions, ara ja batejat de «ses casetes». No cal esperar que creixin els arbres per preveure el desbarat i poc gust que impera en el Consistori de Cort. Un equip de govern dirigit per una dona que segurament passarà a la història com la Batlessa que va autoritzar l'esbucament del Pont des tren -pensar que pugui pagar per aquest atemptat contra el Patrimoni ja seria parlar de democràcia-ficció. A més a més, per si qualcú no tenia clar el que pensa fer la Batlessa els pròxims quatre anys de regnat, Cirer presentà la llista electoral continuista -per què canviar les coses quan funcionen? D'aquesta manera ens trobam davant una temible majoria absoluta -és difícil imaginar-se Ciutat després d'una segona legislatura de Cirer-, davant un pacte PP-Unió Mallorquina o un pacte de tots contra PP. La cosa està absurda i, sobretot, trista. Per consolar-nos podríem mirar cap a un altre costat, però la nostra altra immediata realitat, és a dir el cas Andratx i les seves extensions, ens deprimeix una mica més. Per cert, parlant de la corrupció i del darrer i presumpte tràfic d'influències, és curiós veure com el concepte d'honorabilitat només es té en compte amb uns. Fa mesos que la campanya de difamació posada en marxa pels conservadors, per tal de demostrar que corruptes ho som tots i no només ells, els que governen, no mira prim a qui fereix ni quines mentides, fal·làcies, o mitges veritats es conten. Tothom sap que un pic publicat el mal ja està fet i això del dret de rectificació ha quedat com quasi tot, una eina inútil. L'honor i honorabilitat de les persones és un dret fonamental que tenim tots, no només els càrrecs públics, de certa edat i posició social. Encara així, aquest dret no pot ser l'obstacle per parlar alt i clar d'una trama de corrupció.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.