algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

Problemes per explicar-ho

No en poden ser conscients, alguns dels nostres governants, però per la seva culpa -diria, més aviat, per la seva mera existència- molta de gent passa per situacions indesitjades. Això afecta més els que viuen a fora o mantenen relacions amb externs. La qüestió no sol raure mai a explicar per què passa el que passa a Calvià, a Santa Margalida, a Andratx o ses Salines, ja que tot el que està relacionat amb la cobdícia desmesurada fa part d'un llenguatge universal. Ni, si m'apurau, per què s'ha insistit de manera tan sanguinària a capgirar la geografia i fer-la aspra i sòrdida en unes extensions tan grans. Ni per què alguns aspectes de l'activitat turística -el servei, la relació qualitat-preu en allò que en deim oferta complementària- s'ha degradat tant i tant. Al cap i a la fi, les experiències amargues que hom pugui tenir a les nostres illes pot col·leccionar-les igualment a qualsevulla part del planeta on el turisme hagi assolit una certa preponderància. D'altra banda, bé és cert que, qui se sàpiga moure -aquí hi ha un re complicat- podrà passar per aquest país duent-se'n la memòria poblada de records com pedres precioses. No, allò que fa empegueir és haver d'esbossar algunes explicacions sobre la pèssima qualitat humana, cultural, intel·lectual i política d'un bon grapat dels nostres governants. Certament, en aquest país ens passa que a la política no hi va a parar el millor de cada generació, ni tan sols els professionals de mig pèl. Si posau a part un parell de consellers del govern balear, per exemple, la resta presenten aquest aspecte inconfusible del nodriment cultural inadequat, amplament deficitari. Allò que primer emana del rostre de les persones és la seva relació amb els llibres, i la manca de lectures es llegeix de molt enfora. Com és possible que hàgim encarregat el govern d'aquest país a tantes persones mancades de cultura elemental?, és la pregunta a la qual se't fa difícil contestar, perquè en tota resposta és inevitable involucrar-hi la gent. En una conversa pasqual, un mallorquí il·lustre, que fa la vida a fora, tot cercant explicacions plausibles al lamentable panorama del nostre govern, va fer una reflexió que aportava un raig de llum -enterbolida, certament-: «Si una persona com Jaume Matas pot ser president, s'explica sense problemes que Encarna Pastor pugui ser consellera». Home, aquestes paraules contenen un judici molt dur, implacable, també irrefutable, que no va ser endolcit pel comentari que va suscitar: «I viceversa». Però quan ho has d'explicar a segons quins llocs i davant segons quins externs, el problema continua sent el mateix. No hi ajuda gens que Jaume Matas fos ministre d'Aznar. Al contrari. Per què ens hauríem d'enganyar?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.