La problemàtica d'Euskadi i tots els intents d'acostament del Govern Zapatero a l'esquerra radical tenen un punt de màxima importància el 27 de maig. Batasuna vol concórrer als pròxims comicis municipals amb el seu propi nom o un que s'hi assembli molt. La direcció del PSOE hi ha respost de manera molt taxativa: «o bombes o vots». L'esquerra radical basca juga molt fort perquè sap que la seva marginació deixaria del tot liquidada qualsevol esperança de diàleg o pau. Els socialistes tampoc no afluixen perquè són conscients de l'extrema debilitat dels que encara donen suport a la violència al País Basc. El PSOE també sap que el PP emprarà el contenciós com a arma electoral seguint l'estratègia d'aquests darrers anys. La solució és molt difícil i, a la vegada, s'ha convertit en el pròleg de la dinàmica política que marcarà les eleccions generals de l'any que ve. Allò important és que a partir d'ara els fets donin ales a l'esperança. Mentre no hi hagi atemptats; mentre ETA, per manca de capacitat o per decisió dels seus dirigents, aparqui la violència, sempre hi ha possibilitat d'acords, encara que siguin conjunturals i a curt termini. L'esquerra abertzale ha vist que és utilitzada per la dreta espanyolista de Rajoy, que l'empra per debilitar el Govern socialista, que fins ara ha donat mostres de capacitat de diàleg. Sap que té una oportunitat única de trobar una sortida digna per a Euskadi que superi una nova confrontació.