Joves per Mallorca va decidir, enguany, cantar les panades. És una manera de donar vida a tradicions que porten camí de desaparèixer. El Repòrter Tribulete (que en todas partes se mete) va decidir acompanyar-los per fer-ne la crònica pertinent.
1
Començaren la ronda davant el domicili d'Aina Calvo.
COR.-
Madona sa vostra filla
l'he vista avui dematí.
M'ha dit que vengués aquí
que panades mos daríeu...!
CALVO.- No, són massa pinyolenques. Que no voleu magranes, sinó panades...? Haberlas pedido en castellano y no habría confusión. O potser, també: granadas, empanadas. I si ho demanéssiu en anglès...? Pomegranate, turnover. Oh, yes! Very well! Jo m'apunt al trilingüisme. Tres marxes com la Vespa i endavant. Així, si repetim les coses tres vegades, no hi haurà malentesos.
2
Un xic decebuts pel mal començament, Joves per Mallorca continuaren amb Carlitos Delgado.
COR.-
Deixau lo dol, deixau lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a dar
les Pasques a Maria,
a Maria al·leluià...!
DELGADO.- Preparad el cesto, jóvenes. En Calvià no hacemos las empanadas de cordero, como los payesotes. Las hacemos de caza mayor de los montes ibéricos. De jabalí, de ciervo, de oso...
3
La comitiva de cantaires va arribar al domicili del líder del BLOC, Biel Barceló.
COR.- Si no mos doneu panades/ ni coques ni robiols/ dau-mos un pastís amb col/ que a noltros tot mos agrada...!
BARCELÓ.- Ja m'agrada sentir-vos, però ens trobau amb el rebost buit. Les darreres que teníem, que algú pensàs en nosaltres!
4
L'aturada següent va ésser a ca la Batllessa Cirer. En sentir cantar, Madò Catalina va sortir al portal.
COR.- Madona sa vostra filla/ l'he vista avui dematí,/ m'ha dit que vengués aquí/ que es covo mos ompliria...!
MADÒ CATALINA.- (A Martí, el seu espòs) Els joves tenen bon barram. Dóna-los d'aquelles que férem per als pobres amb saïm una mica ranci...
5
Pròxima parada: Algaida. Don Curro va sortir-los a rebre comme il faut. És a dir, més mudat que El Piyayo quan anava a vendre muls de carreres amb tres cames a la fira de Carmona.
COR.- Sa panada ens heu de dar/ grossa i ben atapida;/ que si no l'heu beneïda,/ noltros menam s'escolà...!
ANTICH.- Apa, passau a la cuina i agafau les que vulgueu. I a veure si per l'any qui ve vos apreneu allò de ¿Dónde vas Paloma Blanca/ a deshoras de la noche?/ Voy en busca de mi hijo/ que lo entierran esta noche. No és per res, però er Arfonzo té raó. La Setmana Santa, en castellà, té molt més saborino que la nostra.
6
I d'Algaida al Consolat de Mar. Madame Rosa va sortir al balcó.
COR.- Deixau lo dol, deixau lo dol!/ Cantem amb alegria/ i anirem a dar/ les Pasques a Maria,/ a Maria al·leluià...!
MADAME ROSA (a un bidell).- Dóna-los les panades dels moixos. Que tenen Ratil? Pensa tu...! Un polsim de no res.
7
A continuació, els cantaires es plantaren davant la casa de l'Escriptor del Règim (que no és Pemán, ni l'Escriptor Premiat).
COR.- Sa panada ens heu de dar/ grossa i ben atapida;/ que si no l'heu beneïda,/ noltros menam s'escolà...!
L'Escriptor del Règim (de darrere les persianes).- Beeeee...! Encara no hem mort el xot!
8
La darrera aturada va ésser al carrer de Sant Feliu, número 8. Un casal, d'aparença senyorívola, però que, en paraules del seu propietari, no deixa d'ésser un piset ben modest. L'habita el Molt Honorable.
COR.- Madona sa vostra filla/ l'he vista avui dematí./ M'ha dit que vengués aquí/ que panades mos daríeu...!
MOLT HONORABLE (saludant amb un moviment de la mà dreta, talment com l'esposa de Franco i els netejadors de vidres).- Maite, dóna-los-ne de les que guardam per a la premsa. Sí, ya me entiendes, de les que tenen ossos. Que no es noti massa que tenim un bon viure...
