Ecce Homo. Quan jo era petit hi havia unes imatges bíbliques que servien per descriure una persona plena de ferides, cops blaus, llagues, crosteres, etc. Deien que «estava feta un llàtzer» o «un ecce homo». La segona expressió ve, com deveu saber, dels assots i maltractaments (inclosa la corona d'espines) que Ponç Pilats féu inligir a Jesús per mirar de salvar-li la vida presentant-lo davant el poble d'aquesta manera llastimosa. El desenllaç, que també coneixeu, fou que els jueus ni així es compadiren d'ell i triaren salvar Barrabàs. Tot aquest procés en la Història Sagrada s'anomena «Passió i mort de Jesús». L'Estatut de Catalunya ha tingut també la seva Passió quan ha passat per Madrid, on, per ordres de Zapatero-Pilats, l'han deixat, efectivament, fet un Ecce Homo; però, malgrat això, el poble espanyol-jueu encara no està satisfet amb la pallissa. Els comptes que feia Zapatero eren, si fa no fa, els de Ponç Pilats, però Espanya s'ha estimat més salvar, i sense problemes, un altre Estatut, l'andalús, gairebé calcat del català. Andalusia ha estat el Barrabàs indultat pels espanyols. I queda, encara, la crucifixió, que serà dictaminada pel Tribunal Constitucional (això sí: després de llargs i substanciosos tiberis consumits pels apòstols del tripartit; tanmateix, el condemnat no ha de ser cap d'ells, sinó l'Estatut). Tots aquells que han intervingut en la Passió, com Zapatero, Montilla, Guerra, etc. se'n rentaran les mans.
No sé quin paper li correspon en tot això a Esquerra Republicana, però, si escoltam els maliciosos, per allò dels denaris i la mala reputació, deu estar entre Maria Magdalena i el bon lladre. I a tots els Evangelis apòcrifs que dicta el tripartit hi ha unanimitat: Artur Mas és el Judes de la història.
El Burundi. Les darreres convulsions de la política catalana m'han fet pensar en una conversa que vaig tenir amb Carod quan començava a conspirar contra Colom. El seu principal argument era que amb Colom havien arribat a ser diputats per ERC gent que no tenia categoria ni per ser diputats al Burundi, «suposant que al Burundi hi hagués Parlament», va afegir. Encara que sembli mentida, no es referia ni a Xavier Vendrell ni a Joan Ridao.
Per què guanya el PP? El PP guanya a Mallorca i a Eivissa perquè la gent el vota. Els analistes d'esquerres i lloscos infereixen, a més, que el poble vota així perquè és curt o està alienat. Però la realitat és que el poble de Mallorca sempre ha actuat d'una manera intel·ligent. En el nostre àmbit cultural i polític, Occident, hem tastat dos tipus de poder: el de les monarquies tirant a absolutistes (o el de la metròpoli a les colònies) i el de la democràcia burgesa implantat per la Revolució Francesa i altres commocions similars. Amb el sotmetiment (a la metròpoli o a la monarquia), només hi havia dues maneres de sobreviure en condicions acceptables i prosperar: fer la bona al virrei o fer la bona al majordom del virrei. Els analistes d'esquerres i lloscos afirmen implícitament que les coses han canviat, però jo no ho veig tan clar i trob que hi ha una gentada que no bada i s'acosta al poder que ho és de bon de veres, el que dóna euros i canongies, i voten el PP. N'hi ha d'altres que ho tenen bé amb el majordom del virrei (els majordoms sempre són d'aquí, contràriament als virreis), però són més pocs, i aquests voten UM. Tota la resta són uns il·lusos que es pensen que viuen en l'Europa del segle XXI, i per molt que, tant el Madrid del PP com el del PSOE, els facin ben evident tot el contrari, fan com si els comandassin des d'Estocolm, com si fossin suecs. Òbviament, segons la història que tots duim marcada a ferro roent, van errats de comptes i voten qui no els donarà pa.
Als menorquins això no els passa tant perquè una temporada foren francesos o anglesos, no estan marcats al foc com nosaltres, i per aquesta afortunada carambola poden actuar com persones normals dins una democràcia moderna. Sort en tenen, de poder ser així.
Joan Mir, professor de la UIB
