nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
11°

Epistolari

La Setmana Santa, malgrat tot, conté encara una part d'aquell aire diferent, alternatiu i introspectiu que ha tingut històricament. Un temps, en definitiva, que convida a la memòria i a observar el passat i el present desapassionadament; uns dies que conviden a descansar l'esperit, a llegir i a qüestionar fins i tot principis que hom contempla com a absoluts. D'aquesta forma he ambientat el Dijous i el Divendres Sant llegint Epistolari (1882-1883). Tomàs Aguiló i Forteza - Estanislau de K. Aguiló, una recopilació realitzada per Tomàs Vibot i editada per Lleonard Muntaner. Un llibre que conté les 85 cartes que es creuaren pare i fill durant el curs 1882-83 en el qual Estanislau estudià a l'Escola Superior de Diplomàtica, a Madrid. El repertori epistolar apunta una sèrie de qüestions vidrioses des del punt de vista social, altres de religioses i polítiques altament interessants per a conèixer els matisos de la societat mallorquina del darrer terç del vuit-cents i ofereix un fitxer d'informació de caràcter biogràfic d'un gran interès per conèixer els mallorquins a Madrid, les famílies amb les quals es relacionaven els Aguiló, les inquietuds i els cercles culturals i religiosos per on transitaven pare i fill. Es tracta d'una composició que compleix molts objectius alhora. Per una banda posa de manifest la voluntat del col·lectiu ARCA Llegat Jueu; per l'altra ens trobam davant una font extraordinària per identificar detalls i vessants que sovint se'ns escapen per conèixer el passat amb una certa qualitat; finalment, hi destacaria la intencionalitat de poder disposar de llibres que, de forma desapassionada, ens presentin escenaris de passió, precisament perquè ens trobam davant una obra suggerent, que ens remet de forma permanent a una qüestió de fons que altera, confon i destrueix la vida mateixa dels protagonistes. Un espistolari real, que vist només en la perspectiva d'un any, ens fa sentir talment com si es tractés d'una novel·la d'una vuitantena de capítols, perquè l'epistolari té un fil des del principi al final, conté un argument i presenta temàtiques a les quals només podem tenir accés a partir de la sinceritat que es manifesta en la privacitat.

Pere Fullana, historiador

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.