nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Isidor Marí i el seu nou llibre

N'Isidor Marí és una de les més il·lustres personalitats vives que tenim al nostre país. Destaca en múltiples camps: la música, la poesia, la gestió de la política lingüística institucional, la docència universitària, la sociolingüística i la participació en primera línia en multitud d'iniciatives cíviques en favor de la plena recuperació nacional dels Països Catalans i en favor de l'establiment d'un nou ordenament lingüístic mundial que respecti la diversitat lingüística i cultural existent i en garanteixi la seva sostenibilitat.

Precisament divendres que ve, dia 13 d'abril, a partir de les 21 hores, al teatre del Mar de Palma, podrem gaudir de la seva faceta com a cantant, ja que hi presentarà el seu nou disc, titulat «Ansa per ansa» i que és una autèntica joia musical, en la qual combina lletres ben actuals, punyents i compromeses amb melodies i tonades tradicionals de la seva Eivissa natal. Però avui vos volíem parlar no tant de l'Isidor Marí músic com de l'Isidor Marí intel·lectual i del seu nou llibre, un volum recull d'assajos, editat per Lleonard Muntaner i titulat «Mundialització, interculturalitat i multilingüisme». «Començaré amb una afirmació contundent: no he conegut al llarg de la meva vida cap persona que tengui més destreses intel·lectuals i socials, ni tampoc més valors positius, de caràcter moral o cívic, que Isisdor Marí», així de clar i català començà el pròleg del llibre en Damià Pons i Pons. Compartesc l'afirmació den Damià.

El llibre és el fruit del bagatge intel·lectual acumulat per Marí i de la seva gran capacitat per copsar i analitzar la realitat i per fer propostes per transformar-la cap a situacions i equilibris més justos i igualitaris.

«Mundialització, interculturalitat i multilingüisme» està format per una quinzena d'assajos i reflexions sobre quinze temes candents, de plena actualitat però de profund calat. Marí reflexiona i fa propostes sobre com es pot bastir un projecte intercultural compartible per tothom; de com passar de l'acolliment lingüístic a la interculturalitat; repassa algunes bones pràctiques per a l'acolliment lingüístic; analitza el paper de la societat pel que fa a l'educació i a la ciutadania intercultural; analitza les actuacions de la UNESCO envers la diversitat lingüística, des d'una perspectiva catalana; reflexiona sobre quin és el model de pluralisme cultural més adequat per al segle XXI; analitza la Declaració Universal dels Drets Lingüístics proclamada l'any 1994 a Barcelona i que té molt camí per recórrer encara; analitza el muntilingüisme a les empreses en el mercat mundial; fa propostes per una més eficient articulació de la comunitat lingüística catalana; valora el multilingüisme a la Unió Europea; proposa passar del debat a l'acció col·lectiva; dissecciona el plurilingüísme a l'Estat espanyol; denuncia la invenció d'una cultura «nacional» espanyola; parla de la balearització lingüística i fa un repàs de com queden els drets lingüístics i la diversitat lingüística en el present procés de globalització.

Per acabar vull fer-ho amb la transcripció d'un magnífic paràgraf dedicat a denunciar els efectes de la balearització sobre la llengua i cultura pròpies de les Balears: «L'impacte que ha tengut l'explotació intensiva del turisme sobre la societat illenca, sobre les seves formes de vida, sobre els hàbits culturals i de lleure de la gent jove, sobre el patrimoni cultural -material o immaterial- i específicament sobre la situació lingüística ha estat tan pertobador i destructiu com la balearització de l'entorn, però ha passat molt més desapercebut».

I d'un altre sobre la neobalearització: «si la neobalearització estén ara els seus efectes destructius al patrimoni cultural i lingüístic autòcton -i probablement també al patrimoni col·lectiu d'una fràgil convivència intercultural-, això no sembla preocupar gaire els nostres governants. Al capdavall, la coherència amb el conjunt de la balearització no pot ser més clara... I antenció, que aquesta modalitat de neobalearització és exportable als altres territoris de la llengua catalana».

Tomeu Martí i Florit, periodista

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.