algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Ambigüitat

«No hemos sido cómplices de UM, sino leales a un pacto», «Soy defensora de los amigos, pero no puede ser que los amigos minoritarios dirijan lo que deberían los mayoritarios». Són paraules de Rosa Estaràs, candidata a la presidència del Consell de Mallorca. Evidentment han començat la campanya. Un altra campanya, però, ja va començar fa anys: PP i UM tenen un pacte i mai algú havia tengut tantes ganes de «carregar-se» el seu company de pacte com té el PP. Els del PP sembla que s'han cansat per pactar amb un partit amb manco diputats, minoritari, diuen ells, però obliden que els ajuda a fer majoria. El divorci és clar i els casos són múltiples: patrimoni, façana marítima, Gesa, etc.

Per tot això no s'entén que UM no trenqui, que mantengui l'acord. Despúsahir mateix Rodrigo de Santos els acusava de corruptes. No ho entenc. Supòs que darrere hi ha tota una estratègia, però no crec que ningú entengui que si UM vol desmarcar-se del PP consenti aquests insults. Ha faltat un cop públic damunt la taula per part d'UM, i la llàstima és que l'absència d'aquest cop pot ser interpretada com una certa complicitat. L'ambigüitat pot ser bona en alguns moments, però un no pot ser ambigu permanentment, perquè perd credibilitat. Si UM volia accentuar el seu caire nacionalista havia de girar cap a un sentit, si volia accentuar el caire de centre dreta havia de cercar un altre camí..., el que no és possible és ser ambigu, no tenir camí, i viure al dia. Això no és bo encara que pugui perpetuar un partit com a partit frontissa. Algun dia, si no es reacciona, no hi haurà ni frontissa ni porta. Mentrestant, continua el camí cap a les eleccions i de cada vegada en sentirem de més grosses!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.