muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
15°

Amurada

Si tenim en compte la seva ascendència (filla de poeta i de mestra), la seva formació acadèmica (llicenciada en Filologia Catalana) i la seva trajectòria professional (sobretot vinculada a la música, la poesia i les arts escèniques), no ens ha d'estranyar gens que Cinta Massip (Tortosa, 1961) s'hagi decidit a lliurar-nos la seva primera remesa poètica, ans el contrari. Amurada (Lleonard Muntaner, 2006), per tant, és el resultat diguem-ne lògic i natural -una arribada a port més que no pas una partida sense rumb- després de tots aquest anys de constant relació amb el món de la creació i les arts en general. El llibre està constituït per quatre parts (La traça de l'instant, Topografia del vent, Cartografies bessones i El trànsit del mapa), essent la tercera d'aquestes la que pot despertar més interès als lectors d'aquesta illa nostra que dia rere dia va perdent la seva fesomia i els seus encants, puix els poemes fan referència directa a topònims, llocs i paisatges d'aquesta Mallorca que corre el perill, si no hi posam remei ben aviat, de desaparèixer definitivament i esdevenir tan sols el trist record d'una terra bella i plàcida, d'un país acollidor i amatent, d'una pàtria sotmesa i malmenada. Així van sorgint, talment postals d'instants i paratges que la poeta volgués immortalitzar amb l'encuny dels mots, el barranc de Biniaraix, els foguerons d'Artà, el redol paradisíac de Llucalcari que sempre ens retorna a la memòria alguns dels versos del genial Robert Graves, el degotís d'aigua renovelladora del Torrent de Pareis, una solpostada a s'Illot... Al llarg dels versos, ja des de la primera paraula del primer poema -L'ul-, podem trobar-hi una simbologia que es concentra en mots tan suggerents i concrets, tan únics i complementaris alhora, com ara el desig i la mirada, el silenci i la veu, el record i la llum. Massip opta per una poesia sòbria i intimista, de versos curts i secs, que a vegades resta oculta entre aquests murs bastits d'emocions i sentiments on es reclou a fi de «retrobar el cos» o «repassar els llocs». Una poesia que s'obre a la vida com una flor sadolla d'aire i de llum.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.