Els fluxos de poder i el poder dels fluxos

Llegesc una ressenya d'una conferència pronunciada pel professor Manuel Castells al MIT el passat 12 de març. La publicació -TechTalk- és una d'aquestes típiques dels campus universitaris americans, es tracta d'un setmanari que surt els dimecres, té data del 14 de març i el guard precisament per mor de la ressenya, ja que immediatament me'n vaig adonar que la conferència tenia un plantejament similar a la que el professor Castells ha d'impartir demà -dijous- al Centre Cultural de Sa Nostra: «Comunicació i poder a l'era digital». Diu la periodista que signa la ressenya, que el conferenciant va definir el poder com la capacitat per fer que els altres pensin de la manera que hom vol que pensin, o per convèncer aquells que no estan d'acord amb tu que no poden fer-hi res. En la mesura que conec el professor Castells, em crec que va dir això i també que la batalla pel poder es lliura essencialment a les ments de les persones. I justament per aquesta raó, les tecnologies digitals, en tant que pròtesis per les ments humanes (això darrer és de collita pròpia) estan canviant essencialment els escenaris d'aquesta batalla continuada. No entraré en més detalls del contingut de la conferència, entre d'altres raons perquè resultarà infinitament millor que ho escoltin de la seva boca, però sí m'escau intentar contextualitzar -encara que sigui mínimament- el personatge i les seves idees, fruit d'una intensa tasca investigadora en sociologia i que arrenca al final de la dècada dels anys 60, pràcticament a la vegada que la revolució de maig del 68, que ell va viure com a professor a la Sorbona. Un professor que havia fugit de la repressió franquista i que també va haver de marxar de la França post revolucionària. Després, el 1970, torna a França per un període de nou anys fins que rep una oferta -que accepta- per anar a Califòrnia, a la Universitat de Berkeley, com a catedràtic de planificació i sociologia, on va continuar confegint una important i influent obra sobre aquests temes. Però l'any 1983, el professor Castells -ara president de la comissió científica internacional de la UOC, entre moltes altres coses- des de la seva talaia privilegiada de la Bay Area de San Francisco començà a estudiar les transformacions econòmiques i socials associades amb la revolució de les tecnologies de la informació. I ho va fer des d'una perspectiva multicultural, ja que va estendre les seves recerques a Europa, Iberoamèrica i Àsia. Va analitzar de forma sistemàtica els reptes que plantejava el nou espai, virtual, que les xarxes digitals han creat. Una conseqüència crucial d'aquestes transformacions tecnològiques és el canvi d'un món estructurat per fronteres i closos a un món cada vegada més dominat, en totes les escales, per connexions, xarxes i fluxos: això és la societat xarxa, un concepte crucial per entendre cap on va el món actual: dels fluxos de poder al poder dels fluxos. És significatiu constatar que les reflexions del professor Castells comencen molt abans que Internet arribàs a ser el que és. Aquest procés de canvi és anterior, molt anterior i l'expansió d'Internet només ha vingut a confirmar aquesta tendència observada per ell en els anys vuitanta. Quinze anys després -el 1998- apareix el tercer i darrer volum -«Canvi de Mil·lenni»- de la trilogia «L'era de la informació: economia, societat i cultura» que conté els resultats més significatius d'aquesta tasca ingent. Dos anys abans havia aparegut el primer volum, «El naixement de la societat xarxa», seguit un any més tard del segon, «El poder de la identitat». De la influència i abast d'aquest treball només en diré una dada: actualment està publicat en 14 llengües, el català entre elles. Resulta fàcil d'entendre, per consegüent, que l'adveniment d'Internet no l'agafés desprevingut ja que, de fet, molts dels seus efectes ja estan contemplats en aquesta obra magnificent. Per aquí tal vegada sigui més conegut el seu llibre del 2001 «La galaxia Internet», un altre excel·lent assaig en el qual hom pot trobar arguments que ajudin -per exemple- a entendre els secrets de l'existència i de l'èxit del moviment del programari lliure i moltes altres coses associades al fenomen Internet. D'aquí a poques setmanes presentarà els resultats d'un altre magnificent projecte de recerca -que ha codirigit amb Imma Tubella- «El Projecte Internet Catalunya» que té per objectiu fer una radiografia de la societat catalana respecte de la societat xarxa, és a dir, dels usos d'Internet i les formes d'organització i de relació social característiques del context que les tecnologies digitals, en general, i Internet en particular, estan configurant. Se m'ha acabat l'espai que tenc assignat, però no em puc estar d'esmentar que el primer capítol de «La galaxia Internet» comença amb aquest suggerent paràgraf: «La creació i desenvolupament d'Internet és una extraordinària aventura humana. Mostra la capacitat de les persones per transcendir les regles institucionals, superar les barreres burocràtiques i subvertir els valors establerts en el procés de creació d'un nou món. A la vegada, serveix per donar suport a la idea que la cooperació i la llibertat d'informació poden afavorir la innovació millor que la competència i els drets de propietat». L'he citada tot sovint, especialment quan m'he dirigit a públic universitari i sempre els he fet notar que el seu objectiu -a més d'aprendre els continguts que toquin- hauria de ser justament aquest: aprendre a transcendir les regles institucionals, a superar les barreres burocràtiques i a subvertir els valors establerts per crear un món nou i millor. Ja ho saben, demà poden escoltar i veure en directe el professor Castells a Palma.