Indesinenter és el títol d'un poema de Salvador Espriu, inclòs a Les cançons d'Ariadna, en homentage al Dr. Jordi Rubió, i que comença amb els coneguts versos de «Nosaltres sabíem / d'un únic senyor / i veiem com / esdevenia gos», perquè -ens explica més endavant- «va triar / la gran vergonya mansa / dels lladrucs». Es tracta d'un mot llatí que significa: sense aturall, sense parar (no ho cerqueu aDiccionari Llatí-Català de l'editorial Columna perquè no l'hi trobareu, cosa que sembla una mica escandalosa després d'haver estat usat pel poeta).
Indesinenter és també, a partir de fa pocs mesos, el títol de l'anuari Espriu, creat per l'editorial Punctum i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, d'Arenys de Mar (la mítica Sinera), amb el propòsit de publicar anualment estudis i materials sobre l'obra d'aquest escriptor, sense aturall, sense parar, per assegurar la continuïtat d'una atenció del tot merescuda.
Indesinenter és també el qualificatiu adverbial perfectament aplicable a la tan constant labor escriptora del poeta de Sinera. La seva escriptura va esser realment una activitat abassegadora, obsessiva, permanent, impressionant. I com es queixava en els darrers anys de no tenir més temps per a dedicar-li, per tal d'arrodonir o completar la seva obra -tan unitària- amb qualque gran novel·la i algunes peces dramàtiques més, que ell creia que li mancaven.
En aquest primer número hi trobam una interessant entrevista amb Raimon, que tant ha fet per fer arribar la seva poesia al gran públic i que es queixa ferm de la poca atenció que s'ha donat als textos de Joan Fuster, de l'autor i d'ell mateix acompanyant alguns dels seus discs dedicats a divulgar la poesia espriuana, circumstància que el fa concloure: «Hi ha un excés de cultura àulica, acadèmica, que evita tot allò que és disc, oralitat, etc.»
També un estudi, Espriu, «homenot» de Josep Pla, de Josep M. Balaguer, que explica l'ús que Josep Pla fa de la personalitat d'Espriu quan «el règim comença a donar permisos de publicació en català i Pla és dels primers a defensar obertament i amb armes i bagatges, en contra de l'opinió de l'exili i de la de bona part dels que es mouen en l'àmbit de la cultura clandestina, d'aprofitar-ho». Però el pas de la narrativa d'abans de la guerra a la poesia de després el decep fortament. Com ens recorda Balaguer, per a Pla «la narració se situa en el món de la gran literatura de la pietat i de la comprensió -no en el món de l'art i de l'alquímia literària, sinó en el de l'efusió humana, que és molt més important i més decisiu que el de tota estètica literària possible».
Tanmateix, amb l'Homenot que va dedicar-li, recollit a Homenots. Cinquena Sèrie, dins Obres Completes XIX, publicades per Destino, sens dubte va contribuir a conformar i promoure la figura pública d'Espriu, com assenyalen tant Josep M. Balaguer com Joan Fuster en un altre estudi, Salvador Espriu vist per Fuster, de Rosa Delor, que també comentarem. La ruptura no es va produir fins que a Notes del capvespro, Pla va comentar, just a la darrera pàgina: «Salvador Espriu és un escriptor molt curiós. Al meu entendre, hauria pogut ser un dels prosistes més extraordinaris de la nostra llengua. Ho he sostingut sempre. Hauria pogut ser un Ruyra molt més esvelt, incisiu i psicològicament més complicat. El que ha fet (poc) en la prosa és inoblidable. Però no ha escollit aquest camí i s'ha dedicat a la poesia matisada pel grotesc vital més delirant».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.