Ara fa pocs dies el meu centre escolar ens va presentar un nou projecte. Això no és cap novetat, perquè cada temporada ve acompanyada d'un nou i meravellós projecte col·lectiu, que necessita la col·laboració de tots, impulsor de nous reptes i bla, bla, bla. Projecte va, projecte ve, el projecte mediambiental de centre és el darrer engrescament que ens ha tocat en la rifa, el noble objectiu del qual és conscienciar la comunitat educativa i treballar, de forma pràctica, per preservar i mantenir el medi ambient del nostre planeta i contribuir tant com calgui a la creació d'un món millor i d'un univers més harmoniós i «estupendo». M'hi sent identificat i compromès.
Projecte d'ampla volada; tanta que el seu abast és tot el món mundial. Però vigilau, totes les mesures i accions concretes que se'ns van proposar estaven areçades a actuar sobre el nostre entorn més immediat, les nostres accions diàries, quotidianes, els nostres costums i la relació directa amb el nostre espai físic. La lògica és clara: com podem plantejar reptes universals si no treballam el nostre món quotidià? Com pot parlar algú de fraternitat i d'igualtat entre els éssers humans i les nacions del planeta si a casa, un dia sí i l'altre també, et dediques a rebentar a galtades la teva pròpia dona?
Quan hom vol defensar allò que és universal és indispensable començar per defensar amb justícia allò que ens és més pròxim. I l'èxit de qualsevol empresa passa per la col·laboració i l'acceptació del compromís per part de qui no n'està afectat directament. Els avenços en el procés d'igualtat de sexes tenen èxit des del moment en què hi ha homes que defensen i fan pròpies les reivindicacions de les dones. L'home de raça negra aconsegueix gaudir dels drets fonamentals de tot ésser humà quan l'home blanc renuncia als seus indignes privilegis de raça.
En aquesta mateixa dinàmica fa temps vaig plantejar als capitosts la necessitat de tenir unes línies clares i ben definides per contribuir a preserar, mantenir i potenciar la nostra llengua i cultura. Projecte que totes les escoles de Mallorca i dels Països Catalans haurien de tenir com a referent moral: és la nostra manera de contribuir a la protecció, al respecte i a la promoció dels valors socials i culturals que formen el conjunt de la humanitat: tan important com col·locar contenidors de colors, regular el bon ús dels recursos i fomentar actituds que ajudin a salvar la Terra, Plutó i l'espai interestelar.
El projecte mediambiental tirarà endavant (me n'alegr), ens fa universals. Jo, i el possible projecte de protecció i potenciació de la nostra llengua i cultura catalana, com que segons els hereus de la filosofia «ibero mesetera» són locals, petits, tancats i prescindibles, fa estona que ens ho hem de mirar des d'un lloc on, sense gaires esforços i en primera línia, veim Porto Pi. El respecte als nouvinguts, als immigrants, a la gent de pas, als castellanoparlants; tot són excuses dels nostres circumstancials regents per defensar els privilegis que avorten endegar els mecanismes bàsics de col·laboració solidària envers de les nostres reivindicacions particulars de justícia planetària o de simple educació respectuosa vers la terra que t'ha acollit.
Postdata: correu, correu, que el conseller Fiol està que tira la casa per la finestra. Vídeos, «teles» i tota casta de regalets amb endoll per a «trilingüeters» sense manies. Ja ho saben: la dignitat depèn del preu, i les eleccions voltant la cantonada.
Miquel Melià (pobre home), dimissió.
Antoni Guasp i Balaguer. (Palma).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.