Gregorio Manzano, moltes gràcies

Manzano començà la seva punyida quan fou interrogat per l'actitud de dos futbolistes del Reial Mallorca que no volgueren donar explicacions i la posterior plantada dels mitjans. Manzano va demostrar ahir que no té ni punyetera idea de per què no volen parlar Ibagaza i Prats. A mi no em sap gens de greu explicar-li-ho. Ibagaza està disgustat amb la premsa i no vol dir-ne ni pruna perquè es descobrí la sortida nocturna i sense permís de nou futbolistes a la Corunya. Manzano em demostrà que és un fidel seguidor de Diari de Balears i de Temps afegit, i segur que ja sap que ambdós mitjans ens férem ressò de la fugida. Ara bé, mai de la vida em voldria atribuir un mèrit que no és meu. Foren els companys de Diario de Mallorca, i molt greu que em sap no haver estat jo, els qui feren pública la festa mallorquinista després d'una derrota.

Ah!, per cert, Toni Prats no parla perquè està disgustat per les crítiques rebudes. Manzano segur que sap que ni Diari de Balears ni Temps afegit no han estat mai excessivament crítics amb el porter de Capdepera. I encara un afegitó més: Terrasa manté una bona relació amb Ibagaza i és amic personal de Prats. He de reconèixer que em va saber greu escoltar com Manzano assegurava que se l'havia insultat. No ho he fet. Una altra cosa és que s'hagi sentit ofès perquè hagi assegurat, i ho tornaria a dir, que el Mallorca no juga bé i que aquesta plantilla està capacitada per ocupar un lloc a la classificació molt superior al que ara habita. Ens ha acusat d'estar satisfets amb les derrotes. Res més enfora. He mamat mallorquinisme des de petit. Vaig plorar com una magdalena quan el Mallorca ascendí a Primera ja fa molt. Fou al Bernabéu. Després de jugar amb el Castella i que el Rayo guanyàs a la Corunya. Jo hi era. Però no vull caure en la trampa de justificar els meus sentiments. Demà, una mica més.