Setmana Santa mallorquina

L'impacte de la immigració en un espai de la cultura tan sensible com la tradició religiosa de la Setmana Santa ha encès una vegada més la llum d'alarma que alerta dels avanços en un procés de despersonalització i de deteriorament de la nostra cultura. A les veus que es feien sentir ahir des de Manacor, avui s'afegeix la de Rafel Pericàs, president de les confraries de Palma, expressant un sentiment, ben arrelat en la mallorquinitat, que associa una silenciosa austeritat a les processons de Setmana Santa. No hauríem de caure en l'error de minimitzar la importància d'un fet reduint-lo a l'àmbit de la religió i desvinculant-lo d'un context cultural molt més ampli. El fet ens du una vegada més a observar com a la nostra illa, que durant els darrers quatre o cinc decennis ha esdevengut terra d'acollida, ha mancat d'una tasca pedagògica orientada a la població immigrant, facilitant-li la comprensió d'una realitat específica i induint-la a una integració que en cap cas no hauria hagut de significar renúncia a la seva cultura d'origen. En lloc d'aquesta tasca, sovint s'ha encoratjat una filosofia els fruits de la qual, lluny de l'enriquiment que suposa la interculturalitat, són com a híbrids, com a implants renouers i finalment desproveïts dels valors del genuí. Irrompre amb la Setmana Santa d'Andalusia, per exemple, en una Setmana Santa tan diferent com és la nostra, no és una bona manera de fer camí cap a una desitjable harmonia social. Darrere d'algunes complicitats en aquests processos de desnaturalització, hi ha la política en la pitjor dels seus vessants, la feina per obtenir rèdits electorals molt ràpids, encara que sia a costa d'una cultura indefensa en tots els seus flancs.