Incontrolats

Per cada dia que passa tinc més seriosos dubtes que la direcció del PSOE a les Illes Balears sigui realment conscient de fins a quins límits arriba la pràctica del canibalisme entre les files de la Federació Socialista Pitiüsa. La cosa és tan greu que si abans podíem qualificar la realitat socialista a Eivissa i a Formentera d'olla de grills i d'espectacle lamentable avui ja podem començar a parlar de militants totalment incontrolats. El desastre socialista està gairebé servit, malgrat que la desinformació orgànica intenti ocultar-ho fins al patetisme (allà ells i els seus codis deontològics). I el que és encara més greu, fins al punt d'insultar sense cap vergonya, dia rere dia, la intel·ligència dels seus lectors, en general prou ben informats en llocs tan petits, sobretot gràcies a la indiscreció desenfrenada dels mateixos militants socialistes. Cada procés electoral té les seves circumstàncies particulars, però com que a l'hora de fer números hem de recórrer als resultats anteriors, mirem el 2003 a la ciutat d'Eivissa: la coalició Pacte Progressista liderada pel socialista Xicu Tarrés va guanyar al PP per un marge de 258 vots; els partits ASI (Agrupación Social Independiente) i PREF (Partit Renovador d'Eivissa i Formentera), n'obtingueren 473 i 147, respectivament. El maig vinent, Tarrés no serà candidat a l'Ajuntament de Vila i el PP sabrà com compensar la no concurrència d'ASI i PREF (sumàven 620 vots). A això cal afegir-hi el caïnisme actiu en clau de boicot electoral del sector del defenestrat Roque López. La batalla serà duríssima. I a Formentera la cosa socialista no pinta millor: la prepotència amb què intoxiquen i es passegen els qui tallen el bacallà ja els va costar el diputat el 2003. Quanta irresponsabilitat! L'endemà del 27 de maig que no busquin culpables fora de la «Casa del Pueblo». Com diu l'acudit: tenen més perill que una mona amb una pistola.