Els francesos saben qui són?

No fa tants anys era inimaginable que el debat central de les eleccions presidencials franceses fos una anàlisi apassionada sobre el que significa ser francès. Ara sembla el més normal i l'únic tema que enganxa una majoria de l'electorat, tant francesa de naixement com immigrant. El candidat de la dreta, Nicolas Sarkozy, demana més reconeixement per a tot allò francès i que els immigrants han d'esperar molt més diàleg sobre el que han d'assumir si volen viure al país. El problema que té aquesta posició ve per la incertesa sobre quina és la composició de la identitat francesa. Sarkozy sembla dir que seria un compost de llengua, tradició democràtica, cultura parisina, i sobretot no seria res que tengués les arrels a l'estranger. És un concepte com a mínim idealitzat del ciutadà mig francès, que ben segur no ha existit mai. François Bayrou, un dels contrincants de Sarkozy a les presidencials, aquesta setmana entrava al debat rient-se de la proposta sarkoziana: França és sobretot un país obert i que acull tothom. És més, diu, la identitat francesa es compon precisament de tot allò que és a França. Els immigrants són part de la identitat francesa i la seva «integració» fent-los complir amb un llistat de qualificacions i exigències només empobriria la cultura i el sentit d'identitat que es pretén protegir. En tot cas, els votants ja diran la seva sobre quin model de país s'estimen més tenir, però les pressions sobre tots els estats de la Unió Europea per admetre i acceptar immigrants de països cada cop més diversos creixeran, així com creixeran també les pressions d'alguns sectors polítics per tancar la porta als externs i reforçar la delineació d'«allò estranger».