Tenc la sospita més que fundada que som molt xerec. Més dolent que el fems de colom, dec esser, jo. Molt sovint les meves reaccions davant inexplicables decisions del personal que fa com que governar, els meus reflexos condicionats pel call del viure em fan agafar el moix per la coa i no em sorprenen gens ni mica. Em sé. Em conec a bastament. De manera que quan observ una capficadura dels que comanden que, així d'entrada, em sembla dubtosa, jas!, ja he pensat malament, ja l'he engramponada una mica més i m'he pensat veure-li la vora viva fins al moll de l'os. I la majoria de vegades, encertar, aquí grata-hi.
No us faré una relació dels meus malaurats encerts en aquest sentit, més que res perquè semblaria bravegera, i d'això no es tracta, imagina't. Però sí gratar un poc la crostera a un parell de qüestions que vénen al cas, potser. Per exemple: A què ve aquesta fixació, la caparrudesa dia rere dia de voler remenar les olives de l'intent d'enderrocar l'edifici de GESA del carrer de Joan Maragall? T'hi poses peu fiter uns instants i vetací: és que s'hi han de fer pisos d'alt nivell, caríssims, bufarells. I com a conseqüència molt selectius, fotre, que aquí no s'engana a ningú. Aaah! Ostres, clar...! I què poden valer uns pisos integrats dins l'anomenada cara bona de Palma? Un milió d'euros cada un? Dos? Muntanyes de doblers que sobrepassen en escreix la meva capacitat de càlcul. Doblers que mouen les muntanyes que han de moure, les voluntats d'homes i de comissions d'urbanisme, i els fan envidar de falsa tot explicant: Si no ho tiram per avall, haurem d'indemnitzar el concessionari de les obres i resultarà superlativament car a l'erari públic... Ah, sí...? I perquè no han atorgat les obres després d'haver manejat tots els pros i els contres del projecte...? O és que tant els és pèl com ploma, que de tota forma hi ha grapada guapa? Responguin a la qüestió vostès mateixos, benvolguts lectors. I si malpensen com jo mateix, què hi podem fer...
Un altre projecte que em té intrigadíssim és l'enderrocament de les vivendes militars del anomenat Baluard del Príncep, que ara mateix es du a terme fent hora per llegua, clar, com que s'acosten les eleccions... Però vaja, una escarada com aquesta no pot respondre «sols» a motius estrictament electoralistes. I jo, uep, no és que critiqui que les enviïn a escampar la boira, eh?, ben el contrari, és una bona feina que dignifica tota la barriada de la Calatrava, rectifica errors històrics i deixa vistables les murades un altre pic. I les tapareres. Però la punyetera paparra darrere l'orella pica que pica. Qui? On? Com? Qui comprà al seu moment algunes finques velles, ruïnoses, de les que ara quedaran en primeríssima línia sobre la badia? Estires el fil i arribes al cabdell. Seran «ells» una altra vegada, els de sempre. «Sin complejos». Manies, cap ni una, ara és hora. I no passa res. No podem aconseguir proves de cap delicte, però hi és. Manegen la informació privilegiada com que bufar i fer ampolles, a cos que vols, cos que desitges. En Son Espases pensava. I en Sa Gerreria. I en Can Pere Antoni. I en el Calvià dels Nigorra i el seu engominat foraster escolanet d'amén... I jo malpensa qui malpensa... Mira tu si ho som maldeventrós. Complir molts anys té similars servituds, et sotmet a aquestes garseses, puta món.
Acabar amb dues preguntes curtones, per si qualque lector té la deferència de contestar-me-les: Algú a l'hora d'ara opina que no hi havia cap necessitat de parar els peus als golafres andritxols Hidalgo, Gibert i la companyia...? Segona pregunta: Hi ha cap persona baix de la capa de déu que dubti que, si actualment a Madrid governàs el PP, a l'hora d'ara el senyor Hidalgo encara seria cap de llista de l'extrema dreta pepera del seu poble, i aniria més pinxo, més ample i rumbós que un torero...? Jo tampoc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.