Encara la transició

Testimonis estremidors, per la seva crueltat, arriben en comptagotes de l'acte d'homenatge a les víctimes de l'11 M, com el d'aquesta parella que, en ser convidada a esbroncar Zapatero, s'hi va negar i fou insultada com a pertanyent a ETA. Els violents que incitaven a l'aldarull en un moment de màxima intensitat emocional i de respecte rigorós, argumentaren la pertinença de Zapatero a ETA per justificar la seva invitació. No reconeixerà ningú la relació de causa a efecte entre la perversa campanya política contra el govern socialista i el matasetzisme que comença a manifestar-se, sobretot a Madrid, a l'empara de tant de renou i de tanta fúria. És com si la transició hagués fet passes enrera i ens volgués mostrar la cara més sinistra de l'Espanya feixista. La transició encara està per completar. El Parlament encara no ha estat plenament assumit en les seves funcions, i els populistes així ho posen en relleu organitzant la batalla política al carrer, congregant-hi els dimonis del passat i oposant, de fet, la força dels seus crits i maniobres de desestabilització a la força de les urnes. El panorama general i els episodis concrets de violència verbal i d'intimidació ens ho diuen, i més s'intensificaran com més ens neguem a interpretar correctament els fets. Per a us país que passà quaranta anys de dictadura, haver fet la transició a la democràcia és tan important que correm el perill de donar per assentats una fonaments que en realitat trontollen al moviment de les argiles expansives de la història. Com més ajornem la tasca de posar nom a les coses, més difícil serà fer-hi front. Només la tan voluminosa extrema dreta està mobilitzada. Hi ha una majoria temeràriament silenciosa que, o no es vol mobilitzar, o no està disposada a reconèixer la gravetat de la situació, es fa el sord als ecos involucionistes que arriben de tot l'entrellat de gestos, proclames i moviments de masses en la direcció que la dreta ha marcat. A la Fira del Fang de Marratxí, diumenge passat es podia sentir per megafonia el discurs de Rajoy del dissabte. És un altre incident aïllat, però molt significatiu. Els incidents violents als estadis de futbol tenen relació amb el comportament dels dirigents. Si els violents se senten protegits per un partit polític o per un panorama general de violència, actuaran, intimidant les persones que pretenen retre homenatge silenciós a les víctimes de l'11 M o introduint a la megafonia d'una fira el discurs de Rajoy. Tot plegat no és gens enfora de nosaltres: divendres, a la prèvia regional de la manifestació de Madrid, Matas demanava respecte per a la gent que es manifestava amb crits de «traïdor» a Zapatero.