Antigament deien que si la Quaresma resultava plujosa, la collita seria abundosa. Després de les pluges i ruixats dels passats dimecres i dijous, temps de ventades inclòs, podrem creure un poc més en aquell refrany que diu març ventós i plujós, fa es pagès orgullós. De moment, el mes de març ha donat una passa enrere, amb unes temperatures que són molt més hivernenques que abans. Els parenòstics, no obstant això, indiquen que l'hivern pegarà les darreres coces. Tornarà l'anticicló i la primavera avançada. El treball sencer d'una collita depèn d'un bon inici de la primavera. La lluna, després del minvant d'aquest dilluns a les 4 hores i 54 minuts de la matinada, anirà tornant prima. Passat demà, l'estiu.
K K K
CABRA QUE BELA, EL CABRIT LI FALTA. Quan s'apropa la primavera arriba el temps del màxim rendiment lleter de les cabres i ovelles. Antigament deien de la cabra que era la vaca dels pobres, cosa que avui no és ben bé certa del tot. De cabres n'hi ha de moltes classes, sobretot en referència a la producció de llet. De fet es parla de cabra de llet si en duu a les dues mamelles. Abans de la introducció de les races murcianes les cabres que dominaven a les Illes eren les algerines que procedien d'Alger, lògicament, peludes i de braguer gros quan eren de pura raça i de braguer petit si eren mesclades. Una cabra de braguer curt duu les mamelles girades de costat.
K K K
QUI TÉ CABRES, QUE LES GUARDI. Pel seu color una cabra pot ser clapada, llistonada, és a dir amb retxes blanques, estelada, clenxada, caranegra o ruïsca, que vol dir que té unes taques grosses per la cara i per les cames. La cabra sulla, en canvi, no té banyes i quan és bassiva encara no ha criat. Si és xorca volem dir que és estèril i no criarà mai i si és tardana és perquè fa el cabrit tard, devers Nadal. Les millors cabres són les de guarda, molt ximples, que se crien en ramats dirigits d'un guardià i solen ser grosses, de potó un poc girat i quasi totes de pèl roig. Les blanques de tot són raríssimes, però n'hi ha i les de muntanya viuen salvatges i no les apleguen més que una vegada a l'any i a força de cans, encara. El futur del ramat caprí és poc esperançador. Els joves no volen assumir un ofici tan sacrificat com el de cabrer.
K K K
ARRIBARAN LES ORONELLES. Dijous, dia 15, és Santa Madrona, invocada per a demanar pluja en temps de sequera, i dissabte que ve és la festa de Santa Gertrudis, patrona eivissenca de Fruitera i també Sant Josep d'Arimatea, patró dels que es dediquen a enterrar morts. Aviat veurem volar les oronelles, que amb l'allargada de les hores solars tornen de l'Àfrica tropical i austral. Si no ho demorau massa, potser sereu a temps de sembrar melons, cogombres, carabasses, ciurons i julivert. Per cert, el julivert que se sembra aquest mes no grana fins el segon any. Aviat podreu collir les carxofes i els alls tendres per fer un bon frit.
K K K
NO HI HA TEMPS QUE NO TORN. Els pancarters sobrevinguts, de nou encuny, s'apunten a la pancarta, ara que alguns li han agafat el gust. Quan va dir allò dels pancarters «que todas las mañanas desayunan galletas de rencor o de odio» què era? Un profeta? Ara només falta que es posin d'acord amb les xifres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.