Una legislatura suculenta

Aquest quadrienni ha estat qualificat, almenys des de la perspectiva de la propaganda oficial, com la legislatura de les solucions. Indubtablement s'ha fet molt, no sabem si des de la perspectiva de l'interès general, perquè sobretot s'ha fet tot a l'engròs, en grans quantitats. Allò de la qualitat s'ha reservat per a la legislatura pròxima, perquè en aquesta no es podia perdre temps imaginant i pensant en aquells condiments imprescindibles per a la salut pública, entesa com aquella que vetla, iguala i introdueix elements de felicitat per a la ciutadania. Els temps era molt limitat i insuficient, sobretot des que es perdé, el març de 2004, la garantia de poder «solucionar» també problemes estructurals arreu de l'Estat. El meu padrí, de nins, ens ho repetia sovint, sovint: «aviat, aviat, que ha de parèixer que ho robam». Aquí tot s'ha fet aviat, aviat, i amb contundència. Allò que pareix, tot plegat, per ventura millor deixar-ho per avui. Malgrat l'èxit executiu, al president Matas, se'l veu trist, apagat, malhumorat i espès en les seves intervencions, sobretot quan se surt del guió. Alguna cosa deu estar passant pel seu cap, aquests dies, que no li és especialment gratificant, malgrat l'alta consideració que té de si mateix. Aquesta legislatura deu tenir sabor agredolç i amarg malgrat tota la ostentació i el soroll triomfalista. A punt d'entrar en la recta final de la legislatura sembla que li ha entrat un cert complex d'Schumacher que quan no podia vèncer corria al límit del reglament i l'infrigia violentament. Alguna cosa està passant que ningú no acaba d'entendre i que, des de Mallorca estant, tampoc no s'explica massa. Si el PP compta amb majoria i aspira a obtenir totes les majories possibles, no s'entén tanta tensió i canvis d'estratègia, a no ser que les enquestes no reflecteixin allò que la comptabilitat electoral tenia previst rendibilitzar. Sectors importants de la ciutadania segueixen aquests moviments amb esperança.. Comença a instal·lar-se en la societat illenca una sensació de silenci crític, de desconfiança amb els seus governants i d'una relativa certesa moral que les coses no són allò que semblen, que hi ha més llautó del que apareix en els decorats de tanta inauguració. Darrere hi ha ocults molts, moltíssims, interrogants que qüestionen profundament la consciència d'aquells que no acaben d'estar còmodes amb unes polítiques que tanmateix no connecten amb l'imaginari de la gent senzilla i moderada.