En alguna altra ocasió ja els he parlat d'aquell mul del qual el seu amo deia, tot orgullós, que tenia un cap de misser. Efectivament, era esvelt i poderós, desimbolt i llambriner, sortejava amb destresa qualsevol tombant del camí per difícil que fos i suportava pesades càrregues amb vitalitat inaudita. Encara que era de cama seca, amb astúcia i força superava les proves més dures. Era un tot terreny de la naturalesa, un pur quatre per quatre de sang que competia a camp obert amb els seus homònims d'un motor de quatre temps.
La bístia era de qualitats excepcionals, sense cap dubte. Ara bé, coneixent el seu amo, del qui som un bon amic, posaria la mà al foc que quan presumia de l'animal, no pensava en l'astúcia i la força de l'híbrid de cavall i somera, sinó més bé, es referia al seny, al seny de bístia vella, que pensava que li faltava al camioner que li disputava els sacs de blat que acabava de batre. No és un home amant de la força impetuosa sinó ben el contrari, sap que les coses fetes amb força surten malament. Les poques vegades que parlem de política me diu que no li agrada la confrontació i la bronca constant que alguns atien.
L'altre dia, el meu amic em va sorprendre amb una comparació que mai hagués volgut escoltar. Sovint, l'actual crispació en la política li recorda la que va viure en la seva infantesa. Ràpidament vaig fer diligència d'un llarg repertori d'arguments i raons per sortir de la situació: són moments diferents, el món ha avançat, l'Europa actual és una garantia de civilització, l'experiència serveix per no repetir errors... Me mirava amb una profunda i enigmàtica tranquil·litat quan me digué: «tanmateix hi ha polítics que pareixen el meu mul, perquè són iguals que el camioner».
La força i l'astúcia com grans valors de la política, efectivament. No la força de la violència física, afortunadament. Sinó la força que les dóna l'exercici del poder quan s'utilitza en benefici propi i l'astúcia per enganyar i no ésser enganyat era al que ell es referia. La força i l'astúcia com arguments principals de l'acció política era el que pertorbava l'amic. És el permanent perinde ac cadaver dels jesuïtes, matar o ser mort, que alguns corrents de pensament polític actual segueixen practicant i que condueix a enterbolir l'activitat política per acabar, inevitablement, en la divisió i la confrontació social.
Montesquiu, en l'infern imaginari creat per Maurice Joly, deia a Maquievel que si la força s'erigeix en principi i l'astúcia en precepte de govern el codi de l'acció política no és altra cosa el codi de la bèstia. Les puc ben assegurar que el meu amic no ho ha llegit Joly, simplement li ha bastat mirar, observar i escoltar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.