Ja sabem que, segons Les interpretacions, de Lluís Calvo, «només quan el discurs inclou alguna cosa pertorbadora, paradoxal o punyent es pot dir, del cert, que el poema ha aconseguit la seva fita» i, en definitiva, quina és la seva valoració del noucentisme i del neonoucentisme. Però ja és hora d'assenyalar que, com a vertader intel·lectual -manejador d'idees- el seu camp d'atenció sobrepassa àmpliament el de la cultura catalana. Ara cal que provem de donar compte una mica de les seves interpretacions filosòfiques i, especialment, del seu interès per l'hermenèutica que hi ha darrere tota interpretació.
Lluís Calvo és taxatiu quan ens recorda que «totes les ciències són subsidiàries de l'antropologia. I res no és concebible -almenys per nosaltres- fora dels humans que pensen transitivament». És obvi que no hi pot haver interpretacions sense interpretador. O, com subratlla Gramsci, òbviament sols és possible pensar si hi ha humans que pensin. L'autor ens recorda que, com assenyala Gramsci a El materialisme històric i la filosofia de Croce, sense els humans «qualsevol punt de la terra és est i oest al mateix temps». Aquesta centralitat del protagonisme de l'home, fa que Calvo relativitzi força la independència i el valor de les ciències i que compari la validesa dels coneixements obtinguts a través de les lletres amb la dels coneixements científics, des del moment que ambdós són igualment coneixements humans. Com ens precisa Lluís Calvo, «l'art hauria de deixar de considerar-se com un simple gaudi destinat a posar a prova les aptituds tècniques de l'executant. Això pot ser més o menys important però el que és rellevant de debò és el fet de considerar l'art com una potència generadora de sentits, a l'igual que en crea la ciència».
De Heidegger, del qual ens revela la seva formació en el si del catolicisme i que va estar a punt de fer-se jesuïta, i els seus contactes amb el taoisme i el budisme («Berhard no s'està de recordar-nos que Heidegger fou un gran lladre d'idees, un xarlatà de mercat filosòfic que només duia al mercat gènere robat») ve a assenyalar el seu vagareig per molts de camins i caminois -Holzwege es titula un dels seus llibres- tractant de recuperar, per dir-ho així, l'esser que fa que els ens siguin però sense arribar, pròpiament, a cap conclusió perquè, en tot cas, l'àmbit d'acció de l'esser «sempre rau en un ésser situat més enllà dels sentits i dels objectes susceptibles de ser dominats per la raó». «Perquè a la fi, com afirma el mateix George Steiner, darrere els nous déus, darrere de la salvació que esperava Heidegger, darrere l'ésser que és com \\> no hi ha ningú sinó el vel Déu».
Pel que respecta a l'hermenèutica, l'autor se centra particularment en la polèmica entre Gadamer i Habermas. Segons el primer, interpretar i comprendre són la mateixa cosa. «I comprendre un text equival, fet i fet, a una apropiació». El problema o la dificultat sorgeix quan aquesta apropiació es fa sense les degudes garanties, quan aquesta apropiació d'alguna manera coacciona i deforma el text interpretat. Gadamer insisteix en alguna mena d'acord, però es despreocupa de les condicions de fair play per arribar a aquest acord, el que fa que Habermas critiqui fortament la seva actitud com a conservadora. Lluís Calvo conclou, per la seva part, recordant-nos que «Paul Ricoeur sosté que hi ha dues fal·làcies igualment pernicioses: la de creure en la intenció de l'autor com a únic criteri vàlid i la de considerar que el text pot ser alguna cosa independent de la intenció del seu creador» i, en definitiva, que «el que s'ha d'entendre no és pas el motiu generador del discurs, sinó les possibilitats que obre allò escrit».
Per descomptat, el lector es farà càrrec que no he pretès més que recollir una petita mostra dels llampecs que Les interpretacions, de Lluís Calvo, proposa al lector. Perquè les idees també poden funcionar com a llampecs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.