L'hora del compromís

La UIB, a més, té altres qüestions pendents. Sobretot s'ha de consolidar com a Universitat emprenedora, amb iniciatives pròpies, àgil, capaç de respondre a les exigències que la societat plural que la sustenta li reclama i li reclamarà, cada vegada amb més urgència. En els darrers dotze anys ha demostrat suficientment que sap aplicar, de manera estricta, les directrius emanades dels organismes superiors que tenen competències sobre la seva actuació. Ho ha fet molt bé i ho ha de seguir fent, però en el moment actual seria un error conformar-se només amb això, ens conduiria a una situació difícil o impossible de remuntar. Ara és l'hora d'actuar, de vigilar cada una de les oportunitats que ens oferiran els canvis, d'aprofitar-los a benefici propi. La UIB ha de ser conseqüent amb els factors que poden millorar el benestar de tots els habitants de les Illes Balears i Pitiüses i amb els trets que defineixen la seva identitat cultural. I ha de saber connectar això amb el context cada vegada més internacional que té la sort de compartir. Aquest és el repte més important amb què s'ha d'enfrontar.

Els estudis universitaris constaran, en la nova definició, d'un primer cicle, el dels graus, un segon cicle, els dels màsters, i un tercer cicle, el del doctorat. En el primer cicle, el perill és de convertir els estudis de grau en una prolongació de l'ensenyament secundari i voler que els alumnes universitaris adquireixin només una qualificació suficient per a la seva inserció laboral. La Universitat ha de formar bons professionals, òbviament, però no s'ha d'admetre que això suposi renunciar a altres aspectes tan o més importants de l'educació superior. Ben contràriament, entre altres coses, ha de continuar aspirant a oferir formació integral, ha de dotar l'individu d'esperit crític, ha de contribuir a consolidar el seu caràcter. És això el que el pot fer realment lliure. L'universitari s'ha de seguir caracteritzant per la seva capacitat d'anàlisi, d'argumentació, d'opinió, i ha de superposar tot això a les habilitats i a les destreses que la competitivitat del mercat del treball li exigirà.

El segon cicle, el dels màsters, pot convertir-se en un campi qui pugui. S'ha d'evitar i això només es podrà fer si es marquen clarament les característiques que han de tenir els estudis d'aquest tipus que ofereixi la UIB. Poden ser d'especialització, per tal de complementar els estudis de grau. També poden ser d'actualització científica i professional o directament orientats cap a la investigació i la recerca. La tipologia possible és múltiple, però sempre s'ha de tenir clara la seva funció dins l'oferta global, articulada de la Universitat. Com els doctorats, que s'han de confirmar com el graó més elevat de la formació universitària, cosa que només serà possible si s'augmenta l'exigència de rigor, la implicació de tots els que participin en cada un dels programes, professors i alumnes, i el reconeixement final que n'obtinguin.

Tots aquests temes podrien conduir a una discussió extensa que, en escrits d'aquesta mena, necessàriament breus, no podem reclamar. Però hem de mostrar l'interès que haurien de suscitar, tant dins com fora de la Universitat. En efecte, no els podem girar l'esquena, perquè el que ara facem condicionarà durant molt de temps la vida universitària en aquesta Comunitat. Per això, ara és l'hora del compromís.