Papers de l'Allapassa

xement, és un model d'anàlisi que té com a principal virtut oferir la perspectiva de contemplar el passat amb la passió de qui s'hi sent identificat i amb el mateix rigor metodològic amb el qual s'aproximaria a qualsevol temàtica de caràcter general. L'Ajuntament de Llucmajor acaba de publicar, ja amb data de 2007, el nombre 12 de la col·lecció Papers de l'Allapassa, que té com a contingut una conferència del professor Jaume Oliver Jaume dedicada a l'escolarització i la formació de Maria Antònia Salvà. L'autor té la virtut, en aquesta obra i com ens té habituats, de reconstruir el paisatge cultural i escolar d'una època, des de la perspectiva d'allò que fou l'experiència escolar de l'escriptora i traductora llucmajorera. Tanmateix, observar les persones i contemplar-les des de la perspectiva de la seva infantesa i adolescència, com és el cas ara de Maria Antònia Salvà, ens ajuda a humanitzar el personatge i ens proporciona un camí d'accés per entrar en una dinàmica d'anàlisi social que situa la identitat i l'experiència individual en primer terme. Des d'allò més particular, des de la biografia, accedim als conceptes generals i universals, conceptes, aquests, que tenen perdurabilitat i consistència en la mesura que es fonamenten en l'experiència. En el cas concret que ens ocupa, com podeu imaginar, Jaume Oliver no pretén magnificar l'individu, sinó que més aviat la protagonista ens acompanya a recórrer el seu temps, ens ordena la realitat establint relacions i ens ajuda a descobrir matisos i partícules del passat. Obres com aquesta formen part de l'inventari de propostes de microhistòria, obres en les quals el tot es contempla des l'òptica d'una part. Es tracta d'obres que no tenen vocació a ser referència de mercat, sinó a esdevenir necessàries per conèixer una terra, un país i una gent. De totes maneres, tampoc no ens equivoquem, el valor d'aquest llibret és molt superior al que imaginam, entre moltes altres coses perquè vivim un temps d'èxit i d'inesperat interès per la biografia, com afirma el crític G. Bowker.