Agnosticisme

L'agnosticisme té molt a veure amb la ciència. Perquè per ventura la més sintètica de les definicions del que és la mentalitat agnòstica la va donar un fisiòleg alemany a finals del segle XIX. Nomia Emil du Bois-Raymond i la seva sentència amb què va acabar un famós discurs fou la de «Ignoramus, Ignorabimus», que vol dir «Ignoram i ignorarem». És evident que du Bois Raymond no es referia al saber sobre la medicina, sinó a les veritats sobrenaturals. I és que mentre no es demostri el contrari quan algú es declara agnòstic vol dir que li manquen proves per saber si els sers sobrenaturals, és a dir, les divinitats, existeixen o no. Tanmateix els filòsofs distingeixen tres tipus d'agnosticisme. El primer és l'agnosticisme fort, al qual es denomina igualment agnosticisme dur, agnosticisme clos, agnosticisme estricte o agnosticisme absolut. El seu punt de vista és que la qüestió de si Déu existeix o no és per naturalesa inabordable. Les persones no tenim -asseguren- capacitat per respondre a aquesta pregunta. El segon tipus d'agnosticisme és l'agnosticisme tou, també anomenat agnosticisme dèbil, agnosticisme obert o agnosticisme temporal i és el que opina que la qüestió sobre l'existència de Déu no es pot conèixer per ara, però no és necessàriament incontestable per naturalesa. Cal esperar a tenir més proves. La tercera casta d'agnosticisme és el denominat agnosticisme apatètic i és el que diu que no hi ha proves de l'existència o no existència de Déu, però que si alguna casta de Déu existeix no té res que veure amb els habitants d'aquesta terra. Que l'existència o no de Déu és una qüestió purament acadèmica.

Hem vist abans que la definició més curta del que és l'agnosticisme es deu a un científic, a un fisiòleg alemany. Però és que qui primer emprà la paraula agnosticisme fou un altre científic. Nomia, aquest, Thomas Henry Huxley i fou l'avi del conegut escriptor Aldous Huxley. Thomas H. Huxley fou un biòleg darwinista i, per la defensa que sempre va fer de les doctrines darwinistes, l'anomenaren «el ca de bou de Darwin». Fou el 1869 i a una reunió de la Societat Metafísica que T. H. Huxley emprà per primera vegada el mot agnosticisme i digué que els agnòstics són persones que neguen tant l'ateisme com el teisme i asseguren que no és possible trobar resposta al dubte metafísic de l'existència, o no, d'un poder superior. En una carta a Charles Kingsley del 1860 Huxley deia: «Jo no afirm ni neg la immortalitat de l'home. No veig cap raó per creure en ella, però tampoc cap per desaprovar-la. No tenc objeccions a priori per aquesta doctrina... Jo sé a què em referesc quan dic que crec en la llei dels quadrats inversos, i no basaré la meva vida i les meves esperances en alguna convicció més dèbil». Acab com he començat: amb quin sentit empra la paraula agnòstic, Barceló, quan es refereix a les seves creences? Tant de bo que ara estigui millor formulada, la pregunta.