La pel·lícula d'Al Gore, els rècords continuats de temperatures altes, l'informe dels economistes britànics sobre els efectes econòmics de l'escalfament global, la reunió a París del Panell Intergovernamental contra el Canvi Climàtic (IPCC)... És evident que el canvi climàtic avança a les totes: avança en termes físics (en concentració de gasos hivernacle a l'atmosfera, en augment de les temperatures), avança en consens de la comunitat científica entorn de la seva gravetat i de la responsabilitat humana, avança en presència als mitjans, i avança en el rànquing de les preocupacions ciutadanes. Les proves de l'escalfament global són cada vegada més irrefutables, i les previsions sobre els impactes (en onades de calor, en sequeres, en danys a l'agricultura, en pujada del nivell de la mar) tendeixen a l'alça de manera continuada.
Malgrat que no es fa ni la meitat de la meitat del que s'hauria de fer, sembla que n'hi ha que es preocupen davant la possibilitat que els governs arribin a fer alguna cosa que tingui incidència real. D'aquí que els negacionistes contraataquin. Coincidint amb la reunió de l'IPCC a París, en què es va parlar de la realitat incontrovertible de l'escalfament del planeta i de la responsabilitat humana, i es varen fer previsions alarmants sobre una pujada de la temperatura global de fins a quatre graus, ha aparegut a la premsa internacional la notícia que l'American Enterprise Institute (AEI) ha escrit cartes a científics oferint 10.000 dòlars a canvi d'escriure articles que desacreditin els informes de l'IPCC. L'AEI és un think-tank (és a dir un centre de difusió d'ideologia) fundat per la companyia petroliera Exxon Mobile, amb la qual, dit sia de passada, té vinculacions el president Bush.
Els arguments dels negacionistes són coneguts: que si el canvi climàtic és una hipòtesi sense demostrar, que si les altes temperatures responen a variacions climàtiques naturals i no a l'activitat humana, que si els que parlen d'escalfament global són uns catastrofistes. En fi: ens volen fer creure que la Mare de Déu nom Joana. Són les mateixes frases que moltes vegades han constituït la doctrina oficial de diferents Administracions dels Estats Units i que ara els neocon tan empastifats de connexions comercials com embriagats de militarisme tracten de propagar mitjançant pseudociència finançada més que generosament amb petrodòlars.
Hi ha els negacionistes del canvi climàtic com hi ha els negacionistes de l'Holocaust o, més a prop, els que neguen que la Guerra Civil espanyola va començar amb un cop militar contra un règim democràtic legítimament instituït. Les seves estratègies s'assemblen: sacrifiquen la veritat científica als seus interessos o a les seves patologies ideològiques, i revesteixen les seves mentides amb ropatges de falsa investigació física o històrica. N'hi ha d'altres: hi ha els negacionistes de l'evolució de les espècies. Entre aquests, n'hi ha que han substituït el Creacionisme que defensa la literalitat del relat bíblic de la Creació per una sofisticada parauleria pseudocientífica a la qual anomenen la teoria del disseny intel·ligent. Desfressar la mentida. O, entre nosaltres, els que per negar la unitat del català s'inventen estrafolaris diccionaris o gramàtiques pintoresques. Revestir la impostura.
Els opinadors i ideòlegs d'aquesta dreta dura que patim s'omplen la boca de progrés i d'adoració de la ciència i de la tècnica. En realitat, ja ho veieu, són els obscurantistes de sempre. Els valors de la raó, del coneixement i de l'estimació de la veritat segueixen estant del costat dels vertaders progressistes. Els reaccionaris, mentrestant, continuen apostant pels dogmes, per l'ocultació i per les impostures.
Miquel Àngel Llauger, portaveu d'Els Verds
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.