El misteri de les rebaixes de roba

D'entrada no s'entén que a meitat d'una temporada s'hagin de fer rebaixes per treure gènere que ha «quedat» emmagatzemat. El lògic és que se tregui quan acaba o és a punt d'acabar la temporada. Pel cas, el març. Quan encara se pot emprar i sobretot s'usarà per a la següent estació d'hivern. Aquest era el sentit original de les rebaixes, no fa tants d'anys. Si ara se fan a meitat de temporada, és que alguna trampa ens posen. No serà que, més que produir mercaderia per vendre-la a preu diguem-ne «normal», se produeix per vendre-la a sobrepreu i la rebaixa és, en realitat, el preu que hauria de tenir en condicions normals?

Per seguir amb el misteri, com és possible que se produeixi un gènere tan poc adequat a les condicions meteorològiques en les quals viuen els consumidors que han de comprar la mercaderia de temporada? Vull dir que no és lògic que un sector econòmic tan potent, com el del teixit i el comerç, s'equivoqui de lloc, gent i temps cada any. I no passa ara, només. Com és possible que ens ofereixin roba d'abric a finals d'agost i setembre, si els indígenes, en aqueixes dates, anam a la platja? Com és possible que el març ens ofereixin roba d'estiu, quan -si més no fins l'any passat- a tal època fa un fred que et fa estrènyer el culet, encara? Pot passar un any, o dos, que productors i venedors s'equivoquin. Però no cada any, que és el que passa.

És obvi que el negoci de la roba i el comerç voldria canviar la climatologia, més que no El Niño i el Canvi Climàtic tots dos junts. Però com que no pot, ens vol canviar els nostres hàbits de compra de roba. No fa moltes dècades, a Balears tothom sabia que el temps el marca més el nord d'Àfrica que no El Corte Inglés. I la gent se vestia, i vivia, en conseqüència. Ara no. Ara ens ho marca El Corte i tota la indústria de la moda. Cosa que no és dolenta ni bona, sinó simplement diferent de com era. Res a objectar-hi. I naturalment que la resta de comerços tenen tot el dret del món a seguir la moda imposada. El que no és gens lògic és que el sistema econòmic del tèxtil i del comerç de roba s'hagi muntat una ficció climatològica i que quan aquesta li falla -uasi sempre- tot siguin plors i drames perquè el «teixit comercial propi» està ferit de mort per mor de no sé què i reclamin ajudes i subvencions públiques. No seria més natural, lògic, barat i just per a tots que senzillament espavilassin i ens oferissin el que necessitam quan ho necessitam?