S'ha mort un altre tirà. Any d'esplet, enguany. Li deien Saparmurat Niyázov i era l'amo i senyor absolut del Turkmenistan. Molts d'anys d'avantatge. I aquest que no cont, que deim a Mallorca. No s'ha fet esperar molt, aquest, tant sols tenia 66 anys, però així mateix ja en feia quinze o setze que feia i desfeia a son antull per aquelles terres de petroli, gas natural i etcèteres, més l'afegitó de sis o set anys més de pinxo de la difunta Unió Soviètica com a líder del partit comunista, a cos que vols, cos que desitges, havia tengut temps sobrat de tocar els nassos del personal, apart de viure com a canonges, ells i els seus familiars directes. I qualcun d'indirecte, també, que no s'ha de perdre res. Havia convertit el seu país en una mena de parc temàtic stalinista, on es multipliquen hotels de luxe i ostentosos palaus, mentre hi ha ciutadans que per no tenir, ni accés a l'aigua potable tenen...
Com a bon dictador que era i n'exercia, allò que més li agradava era prohibir coses. A continuació us faré una petita, però gens ni mica exhaustiva relació de les seves més «simpàtiques» prohibicions: A.-la reproducció de música enregistrada per evitar influències negatives (hem de ser seriosos, aquí). B.- (conseqüent a l'anterior) Els automòbils no podien dur ràdio. C.- Va suprimir l'ensenyament de llengües estrangeres (com manco parlin, manco s'embullaran, devia pensar ell). D .- Va dissoldre l'orquestra filharmònica (què li havia fet la música, aquest homenet?). E.- Retallà l'ensenyança obligatòria dels 12 als 10 anys (com més saben, més subversius són, devia dir l'energumen). F.- Invalidà els diplomes superiors obtinguts fora del país (devia dir: jo ho diré qui és mestre d'escola o qui no ho és. Recorden els «estampillats» d'en Franco?). G.- Imposà la censura als mitjans de comunicació (veus, això ja és més normal per un dictador de llibre, mira tu). H.- Imposà també la censura i control d'Internet (un home que estava al dia...). I.- Entrar i sortir del país era cosa molt difícil (també entra dins els paràmetres «normals»). J.- Rebutjar sistemàticament tota crítica de les organitzacions internacionals era un dels seus lemes principals (cadascú a ca seva i Déu en la de tots). K.- Imposà que els joves no podien dur barba, cabells llargs ni bigotis (i per nassos, els seus...). L.- Rebatejà alguns mesos de l'any i dies de la setmana, amb el nom de familiars seus o així, al vol, al seu caprici (Gener: «Turkmenbashi», el nom del considerat pare de tots els turcmans; febrer: «Navruz», un festival primaveral molt popular per allà; abril: «Grubansoltan», el nom de la mareta que el va parir, i que morí quan era molt petitó...Etcètera). LL.- Prohibí les dents d'or, molt usuals, molt del gust dels seus paisans (per collons, hem de suposar). M.- Declarà fora de llei totes les malalties infeccioses, incloses el còlera i la sida. N.- Abolí el ballet perquè considerà que anava en contra de les tradicions nacionals... I arribats aquí potser farem el bast, que ben aviat acabaríem l'abecedari.
El tirà aquest, com vostès ja hauran suposat encertadament, decidí que la Presidència del país era vitalícia i hereditària, què punyeta, que això del comandar és com el gratar, sols és posar-s'hi. Instaurà un delirant culte a la personalitat amb estàtues i imatges seves per tot arreu, als carrers, places, estores, façanes dels edificis... Fins i tot col·locà una gran estàtua daurada enmig d'una plaça, que gira segons la trajectòria del sol, perquè sempre li doni de cara (i a la nit, la lluna?)... La seva supèrbia va ser tanta que, al panteó on l'han enterrat les inscripcions de les seves cites banals, les ruques nicieses i paternalistes regalimosos estan per damunt dels versicles de l'alcorà, vés per on. I a qui no li agradi, que s'hi posi oli, devia dir.
Som de l'opinió que ha fet un bon camí, aquest gorà, no ho troben?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.