Els delineants

27/12/06 0:00

És incomprensible la realitat de la meva professió. La delineació és un ofici amb memòria històrica i és un lloc de feina per a tècnics qualificats. Tanmateix, el delineant no té reservada cap funció mitjançant una regulació legal i és considerat un tècnic no titulat.

Segons el Tribunal Constitucional, no es pot considerar la delineació una professió titulada, perquè no és inequívocament identificable mitjançant una mateixa titulació. En conseqüència, distintes titulacions poden realitzar les funcions de delineant. Serà extraordinari veure la meva professió exercida per titulats universitaris, a la fi es reconeix l'aportació del delineant i se suggereix una preparació universitària per al seu exercici.

En el meu entorn professional es podrà veure un equip de treball format per llicenciats i diplomats dissenyant i desenvolupant els projectes, com també dirigint l'execució de l'edifici. Fins aquí arriba la meva conjectura, però llavors, als que treballam com a delineant ara, per què se'ns dóna un tracte tan diferent al que tindran els futurs universitaris.

El títol de tècnic superior, els títols universitaris i els estudis superiors artístic i esportiu, formen part de l'actual educació superior espanyola i molts d'ells, segons l'actual legalitat, poden exercir de delineant projectista. Ara traguem les coses de lloc: si un universitari treballa com a delineant, la seva nòmina com haurà de ser, la d'un delineant o la d'un llicenciat?

La veritat és que avui existeixen uns professionals amb títols en educació superior que exerceixen la delineació, existeix el Col·legi Professional, que està emparat per la Constitució espanyola en els articles 26, 36 i 52, en els quals se'ls nega unes competències pròpies i que en els convenis laborals se'ls qualifiqui com a tècnics titulats.

Joan Sintes Vanrell. Muro.