Per què tenen tanta por?

És única-
ment per por de perdre les eleccions? L'argument, si voleu, podria ser suficient, però la cosa sembla més complexa atès els components primaris que l'acompanyen. És el temor, més o menys fundat, a haver de comparèixer davant els tribunals? És la inseguretat que això provoca en un electorat avesat a mirar els seus líders com superpolítics impol·luts? No serà que el Partit Popular també és humà i podria tenir, com a mínim tot intentant ser extremadament benèvols, aquell percentatge de misèria humana, de la qual ens parlava Miquel Ramis? No podria ser que ens hem malavesat a equiparar el president del «nostre» Govern al batle de Madrid, quan caldria haver-lo posat al nivell d'alguns batles de les Illes Balears, de dubtosa decència? Ja no és suficient estar informat o és menester poder fer ostentació de tenir informació privilegiada? No podria ser que el PP s'ha acostumat a menejar i manipular la informació a partir d'un determinat model de poder? Es podria dir, per tant, que el poder encara és privilegi o té una tendència natural a ser-ho? Doncs, aquest mateix silogisme probablement també es podria fer extensiu a allò que suposa tenir el poder regional, o no? De quines polítiques, assaonades pel privilegi, som víctimes els illencs? No podria ser que la majoria de ciutadans de les Illes esperen que els fiscals facin la seva feina, amb justícia, sense pressions des del poder? No serà que cohabitam amb un sistema judicial a la carta, al servei dels poders? No teniu la impressió que aquí, com en el Tercer Món, els pobres són carn de presidi i els rics tenen la justícia al seu servei? Què degué dir-li, despús-ahir, Cándido Conde Pumpido, al president del PP de les Illes Balears? De què parlaren, en realitat? Parlaren del mateix que informaren o informaren d'allò que els convenia a ambdós i feren els titulars dels diaris i informatius? La por pot fer fer tantes coses absurdes? No serà que tot plegat és un absurd, un disbarat i que ningú no vol que els seus hagin de conformar-se amb una fotografia? Un retrat emmarcat, s'entén, amb els seus entrant per la porta principal de la presó.